Contraparada
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom en la llengua original | Contraparada | ||||||||
| Dades | |||||||||
| Tipus | Presa d'aigua i monument  | ||||||||
| Període | segle ix-segle x | ||||||||
| Construcció | segle ix | ||||||||
| Característiques | |||||||||
| Estil arquitectònic | Àrab | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | Múrcia (Espanya) | ||||||||
| Localització |  Múrcia Espanya | ||||||||
| |||||||||
| Bé d'Interès Cultural | |||||||||
| Contraparada | |||||||||
| Data | 10 de setembre de 1982 | ||||||||
| Identificador | RI-51-0004697 | ||||||||
| |||||||||
La Contraparada o assut Major, és un assut construït entre els segles ix i x, durant la dominació musulmana de la península Ibèrica. Distribueix l'aigua per la Vega Mitjana del Segura, entre les pedanies de Javalí Nuevo i Javalí Viejo en el municipi de Múrcia. Va ser declarada bé d'interès cultural (BIC) per la Regió de Múrcia en 2002.[1]
La Contraparada acumula l'aigua del Segura. En fer pujar el nivell de l'aigua, permet que en sorgeixin les dues séquies principals: l'Aljufia, que distribueix l'aigua per la zona nord, de l'Horta, i l'Alquibla, que ho fa per la zona sud.
Després de la fundació de Múrcia el 825 per Abd-ar-Rahman II, es va crear una infraestructura de reg per a tot el Segura Mitjà que va possibilitar la creació de l'Horta de Múrcia. L'element principal de tota aquesta estructura és la Contraparada, que aprofita un estretament que sofreix el riu entre conglomerats de roca que facilita retenir les aigües. S'han trobat restes d'obra romana que indiquen que podria ser més antiga que l'actual d'origen àrab.[2]
Es va construir amb carreus de pedra calcària units per cues d'oreneta amb vora de plom. En les posteriors reparacions, es va cobrir amb una capa de formigó per evitar que l'aigua arrossegués les pedres i que la presa es trenqués.
Referències[modifica]
- ↑ Decret de llei on es declara Bé d'Interès Cultural (BIC).[Enllaç no actiu]
- ↑ «Inici de l'estudi arqueològic de la contraparada.». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 6 octubre 2014].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contraparada |
- "Hortes de Múrcia i València: Horta de Múrcia" Arxivat 2017-01-06 a Wayback Machine. a la pàgina Consell d'Hòmens bons i el Tribunal de les Aigües. (català), (castellà), (anglès), (francès)
- Informació sobre la Contraparada en Regió de Múrcia Digital. (castellà)