Cooperativa de la Colònia Güell
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||
| Arquitecte | Francesc Berenguer i Mestres Joan Rubió i Bellver | ||||||
| Construcció | Inici del segle xx | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | La Colònia Güell (Baix Llobregat) | ||||||
| Localització | C. Claudi Güell, 6, Colònia Güell. Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 18942 | ||||||
| |||||||
Cooperativa de la Colònia Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici que es mou entre la tendència historicista i el modernisme industrial, de planta rectangular amb un petit pati interior. Té dues plantes i unes golfes simulades. Els materials són els tradicionals del modernisme, maó arrebossat i vist, teula àrab, combinen bé amb els balcons del primer pis i l'ampla sanefa sota el ràfec que li donen un aire neomedieval. A la planta baixa, a la part que fa magatzem hi té algunes finestres tapiades. Tota la planta noble fa les funcions de local social. Cal destacar el ritme de balcons i finestres del primer pis, en harmonia amb les portes i finestres dels baixos.[1]
Història[modifica]
Un dels elements més notables en tota la colònia fabril o industrial de finals del segle XX era la Cooperativa, un dels dos eixos de la vida domèstica (l'altra era la fàbrica, la mina...). Per tant, era lògic que a l'hora de projectar-lo s'hi volgués donar el relleu adequat, tant per dimensions com en la part tocant a l'estètica externa i funcionalitat. Aquest és un edifici que sense perdre la línia arquitectònica dominant a la Colònia Güell destaca per la seva alçada i l'harmoniosa decoració del maó vist. No hi ha la data exacta de construcció però cal pensar que està com a límit més tardà el 1914, data en què es pot donar per finalitzada la major part del nucli urbà, restant només la cripta, que finalment va romandre inacabada.[1]
En els anys vuitanta feia les funcions de magatzem i comerç d'alimentació i el primer pis de local social. Els veïns estan intentant arribar a un acord de compra amb Beltran i Serra per a restaurar l'edifici i intentar que el seu progressiu deteriorament no sigui irreversible.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cooperativa de la Colònia Güell |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cooperativa de la Colònia Güell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 febrer 2016].