Cop d'estat a Nigèria de juliol de 1966

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El cop d'estat a Nigeria de juliol de 1966 (també anomenat el contracop de 1966, o la Revenja de 1966), fou el segon dels molts cops militars a Nigèria. Fou dirigit pel tinent coronel Murtala Muhammed[1] i molts oficials militars del nord. El cop va començar com a motí més o menys a la mitjanit del 28 de juliol de 1966 i fou una reacció als assassinats de polítics i oficials (militars) del nord majoritàriament per soldats igbos durant el cop d'estat del 15 de gener de 1966.[2] El cop de juliol va resultar en l'assassinat del 1r Cap d'estat militar de Nigèria, el General Aguiyi Ironsi i el tinent Coronel Adekunle Fajuyi (qui allotjava a Ironsi en la seva visita) a Ibadan per furiosos suboficials (Non Commissioned Officers NCO) del nord.[3] Liquidat el govern d'Ironsi el tinent Coronel Yakubu Gowon va ser nomenat cap d'estat pels conspiradors.

Raons pel cop[modifica]

Segons l'historiador Max Siollun els soldats del nord tenien una llista de queixes després de l'avortat cop d'estat del 15-16 de gener de 1966, el que va portar a la planificació d'un contra-cop.[4] Una llista de les seves queixes era:

  • L'assassinat de civils i militars del nord el gener de 1966
  • Els conspiradors del cop de 15 de gener de 1966 (majoritàriament comandants, "majors" a l'exèrcit de Nigèria) no havien estat encausats per traïció i rebien la seva paga estant en detenció
  • El Decret d'Unificació (que suprimia l'estructura federal de Nigèria)
  • Rumors d'un "cop igbo" per eliminar soldats del nord
  • La promoció de diversos comandants igbos (Majors) a tinents coronels
  • Rumors que el General Ironsi afavoria als igbos
  • Plans per suprimir el 1er i 4t batallons i plans per rotar els governadors militars de les diferents regions.

Participants en el cop[modifica]

El principals implicats foren:[5]

  • 2n Tinent Sani Abacha (3r Battalion Kaduna)
  • Tinent D.S. Abubakar (Abeokuta Garrison)
  • Major Martin Adamu (2n Battalion Lagos)
  • Tinent Coronel Joseph Akahan (Comandant, 4t Bataillon Kaduna)
  • Major Shittu Alao (nigerià Airforce HQ, Lagos)
  • Tinent Ibrahim Babangida (1r Reconnaissance Squadron, Kaduna)
  • Tinent Ibrahim Bako (4t Battalion, Ibadan)
  • Tinent Muhammadu Buhari (2 Lagos de Brigada)
  • Capità Isa Bukar (Lagos de Guàrdies Federals)
  • Lloctinent Yakubu Dambo (3r Battalion Kaduna)
  • Lloctinent Garba Un. Dada (Ajudant 4t Battalion Ibadan)
  • Major Theophilus Danjuma (Agent de Personal Principal, HQ d'Exèrcit, Lagos)
  • Sergent Paul Dickson
  • Tinent Buka Suka Dimka (Universitat de Formació Militar nigeriana Kaduna)
  • Tinent Garba Duba (1 Reconnaissance Squadron Kaduna)
  • Capità Joseph Garba (Lagos, Guàrdies Federals)
  • Tinent Mohammed Balarabe Haladu (4t Battalion, Ibadan)
  • Major Abba Kyari (Artilleria, Kaduna)
  • Sergent Sabo Kwale (Abeokuta Garrison)
  • Tinent Coronel Murtala Muhammed (Inspector de Senyals, Lagos)
  • Segon Tinent Muhammadu Gado Nasko (Artilleria, Kaduna)
  • Tinent Malami Mahe Nassarawa (2n Battalion, Lagos)
  • Tinent James Onoja (4t Battalion, Ibadan)
  • Caporal John Shagaya (2n Reconnaissance Squadron, Abeokuta)
  • Tinent Abdulahhi Shelleng (Comandant de companyia, 4t Battalion, Ibadan)
  • Capità Ibrahim Taiwo (Lagos Garrison Yaba)
  • Tinent Paul Chabri Tarfa (Guàrdies Federals, Lagos)
  • Capità Baba Usman GSO (Grau II), HQ de l'Exèrcit, Lagos)
  • Major Musa Usman (Força de l'Aire, Lagos)
  • Tinent William Walbe (2n Battalion, Lagos)
  • Tinent Mamman Vatsa (4t Battalion, Ibadan)
  • Capità Abdul D.S. Wya (3r Battalion, Kaduna)

Referències[modifica]

  1. ↑ Siollun, Max. Oil, Politics and Violence: Nigeria's Military Coup Culture (1966-1976). Algora, p. 98–102. ISBN 9780875867090. 
  2. ↑ Joe Garba- A Revolution in Nigeria, another view
  3. ↑ Siollun, Max. Oil, Politics and Violence: Nigeria's Military Coup Culture (1966-1976). Algora, p. 110. ISBN 9780875867090. 
  4. ↑ Siollun, Max. Oil, Politics and Violence: Nigeria's Military Coup Culture (1966 - 1976). Algora, p. 97. ISBN 9780875867090. 
  5. ↑ Siollun, Max. Oil, Politics and Violence: Nigeria's Military Coup Culture (1966 - 1976). Algora, p. 245–248. ISBN 9780875867090. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cop_d%27estat_a_Nigèria_de_juliol_de_1966&oldid=33294303»