Copisa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCopisa
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaconstrucció Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1959, l'Hospitalet de Llobregat Modifica el valor a Wikidata

Copisa és una empresa constructora amb seu a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) fundada el 1959, que opera en el sector de les infraestructures, en l'àmbit de l'obra civil, edificació i rehabilitació.

Història[modifica]

Els orígens de l'empresa es troben en el procés històric d'electrificació de Catalunya, liderat per FECSA en la dècada de 1950, quan en 1959 va néixer Constructora Pirenaica, SA (Copisa), amb la missió d'executar unes obres per a FECSA a la Vall d'Aran.[1] També executà els obres de la central hidroelèctrica de Llavorsí i del Complex hidroelèctric de l'alta vall de Cardós entre 1960 i 1974 a la vall de Cardós, al Pallars Sobirà.

En 1987 s'incorpora al grup francés Dumez, de Lyonnaise des Eaux. Amb el nom de Dumez Copisa adquiere una major dimensión i l'empresa s'expandeix geogràficament.[1] D'aquesta època sobresurt la construcció de la central hidràulica reversible Sallente-Estany Gento,[2] a Lleida, en el seu moment, una de les més importants d'Espanya. El 1991, l'empresa inicia l'activitat immobiliària amb la seva filial Copimo;[1] pocs anys més tard aposta per la construcció de residències d'estudiants en règim de concessió,[3] que va generar un nou model d'habitatge per a aquest segment de la població. Després de deu anys de pèrdues entra al grup ONCE en 1997,[1] la diversificació de Copisa rep un impuls definitiu.[4]

Sorigué i Comapa prengueren el control de Copisa el 2001,[5] i el 2004 Sorigué va vendre la seva part a Comapa.[6] En la dècada del 2000, s'ha de destacar l'àrea de concessions de Copisa, la qual té en compte la gestió de les comunicacions, els serveis hidràulics.[7] i els transports tant com la mateixa gestió de la infraestructura en concessió. En aquesta època trobem grans obres, com importants eixos viaris[8] i línies ferroviàries d'alta velocitat[9] Pel que fa a la protecció del medi ambient, Copisa participa en projectes per a la implementació d'energies renovables,[10] com ara infraestructures d'energia solar fotovoltaica.[11] L'enfocament global del grup va començar l'any 2000 en l'ambit de projectes industrials aom l'empresa UOP (A Honeywell Company), empresa nord-americana de tecnologies especials en el procés de refinació del petroli.[12] Actualment, la presència de la companyia es materialitza en països com Romania,[13] Portugal, Marroc, Mauritània, Perú, Costa Rica i Colòmbia amb l'execució d'importants obres: circunvalació ciutat de Carensebes[14] (Romania), infraestructures del Parc Eòlic Mihai Viteazu (Romania), ampliació de dos a tres carrils de l'autovia urbana de Casablanca[15] (Marroc), projecte hidroelèctric Torito[16] (Costa Rica), ampliació d'una mina de ferro a Mauritània[17] i la construcció d'una nova unitat de refinat de cru a Sines[18] (Portugal), entre altres.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gómez (2007):p.64
  2. ↑ «Estany Gento funcionará en 1985».
  3. ↑ «Dumez Copisa prepara su salida al exterior y las construcción de residencias estudiantiles».
  4. ↑ «La constructora Copisa triplica sus resultados tras integrarse en el grupo ONCE» (en castellà). La Vanguardia, 14-12-1998. [Consulta: 3 abril 2012].
  5. ↑ Gómez (2007):p.43
  6. ↑ «Comapa compra a Sorigué el 41% de Copisa y se hace con el control mayoritario» (en castellà). La Vanguardia, 26-11-2004. [Consulta: 14 novembre 2012].
  7. ↑ [enllaç sense format] http://ultimahora.es/menorca/noticia/noticias/local/una-depuradora-pionera-para-el-aeropuerto.html Arxivat 2012-07-16 at Archive.is
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleconomista.es/economia/noticias/1958189/03/10/Economia-Empresas-Copisa-entra-en-Rumania-con-un-contrato-de-carreteras-por-30-millones.html
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleconomista.es/economia/noticias/3042441/05/11/Economia-AVE-Copisa-se-adjudica-la-construccion-de-un-tramo-del-AVE-a-Extremadura-por-548-millones.html
  10. ↑ [enllaç sense format] http://terranoticias.terra.es/articulo/html/av21590477.htm[Enllaç no actiu]
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.cincodias.com/articulo/empresas/constructora-copisa-desembarca-energia-solar/20070320cdscdiemp_8/
  12. ↑ «Copisa construye en el puerto de Tarragona estructuras metálicas para refinerías americanas».
  13. ↑ «Copisa debuta en Rumanía con una constructora de obra civil».
  14. ↑ «Copisa entra en Rumanía con un contrato de carreteras por 30 millones».
  15. ↑ «Copisa Constructora abre su primera filial en Marruecos».[Enllaç no actiu]
  16. ↑ «Copisa se adjudica la construcción de una planta hidroeléctrica en Costa Rica por 22 millones de euros».[Enllaç no actiu]
  17. ↑ «Copisa ampliará una mina en Mauritania». Arxivat de l'original el 2014-03-27. [Consulta: 25 juny 2012].
  18. ↑ «Copisa se internacionaliza para capear la crisis».

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Copisa&oldid=32462414»