Cornelis van Poelenburgh

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCornelis van Poelenburgh

(1649) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1594 Modifica el valor a Wikidata
Utrecht Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1667 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Utrecht Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres (1637–1641)
Utrecht (1625–1667)
Roma (1617–1625)
Florència
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1620 Modifica el valor a Wikidata –  1667 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePaisatge Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAbraham Bloemaert Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJohannes van Haensbergen Modifica el valor a Wikidata
MecenesCosme II de Mèdici Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
El bany de Diana, oli sobre làmina de coure, 44 x 56 cm, Madrid, Museu del Prado.

Cornelis van Poelenburch o Poelenburgh (Utrecht, ca. 1594/1595 – 1667) va ser un pintor barroc neerlandès especialitzat en la pintura de paisatges amb figures.

Va estudiar amb Abraham Bloemaert a la seva ciutat natal, residint posteriorment a Roma entre 1617 i 1625.[1] A la Ciutat eterna va fundar amb Jan van Bijlert el grup anomenat dels Bentvueghels, que reunia als pintors nòrdics allí establerts i va aprendre l'estil de paisatge clàssic, que posteriorment va portar al seu país, sent el principal exponent d'aquest corrent juntament amb Bartholomeus Breenbergh. El 1625 i el 1626 va residir a Florència on va coincidir amb Jacques Callot. En retornar a Utrecht, la seva obra va tenir un gran èxit, sobretot en cercles aristocràtics, i va tenir nombrosos deixebles i imitadors, entre ells Dirk van der Lisse. Carles I el va cridar a Anglaterra el 1637, residint allà amb interrupcions fins al 1641 com a pintor de cambra. Va ser guia de Rubens quan aquest va visitar Utrecht el 1627.

Els seus quadres solen ser petits, sovint sobre coure, amb figures bíbliques o mitològiques, en paisatges romans o amb ruïnes antigues. Va rebre influències d'Adam Elsheimer,[2] però les seves obres tenen colors més freds que els de l'artista alemany i no tenen el seu sentit del misteri. L'obra de Poelenburch està present en nombrosos museus d'Europa, destacant per nombre les del Museu Fitzwilliam de Cambridge. Els seus deixebles més importants i reeixits van ser Daniël Vertangen, Dirck van der Lisse, François Verwilt i Jan van Haensbergen.[3]

Referències[modifica]

  1. Meyere, Jos de, y Luna, Juan J., La pintura holandesa del Siglo de Oro.
  2. Kornelis Poelenburg biography in De groote schouburgh der Nederlantsche konstschilders en schilderessen (1718) by Arnold Houbraken, courtesy of the Digital library for Dutch literature
  3. Nicolette C. Sluijter-Seijffert. «The School of Cornelis van Poelenburch». A: In His Milieu: Essays on Netherlandish Art in Memory of John Michael Montias. Amsterdam University Press, 2006, p. 445. ISBN 90-5356-933-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cornelis van Poelenburgh