Corrent Revolucionari Occitan
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització  |
| Història | |
| Creació | 1995 |
| Data de dissolució o abolició | 2001 |
| Format per | |
El Corrent Revolucionari Occitan o CRÒC [ˈkrɔk] és un antic moviment polític occità que va existir entre 1995 i 2001.[1] Federava un seguit de grups locals: Anaram Au Patac a Bearn, els Patriòtas Occitans a Tolosa, Occitània Libertat a Ais de Provença, Reviscòl Roergàs a Roergue.
Malgrat certes divergències entre els grups i fins i tot dins els grups mateixos es pot definir com un moviment d'extrema esquerra i independentista.
L'Har/Far, revista que encara existeix avui dia, era el diari del moviment.[2]
Dels grups fundadors avui dia només en resta actiu la refundació d'Anaram Au Patac al Bearn, Libertatǃ, que continua fent la revista Har/Far.
Història[modifica]
El 1995, els tres grups fundadors del CRÒC varen ser Anaram Au Patac o AAP (fundat a Pau el 1992), els Patriòtas Occitans (fundats a Tolosa el 1993) i Occitània Libertat (fundat a Ais de Provença el 1994). Més tard s'hi afegeix un quart company, Reviscòl Roergàs de Roergue.
AAP va ser el grup més dinàmic i fort dins el CRÒC. La seva revista, Har, fundada el 1995, va esdevenir la revista del CRÒC amb lo nom panoccità Har/Far, però la redacció i la gestió varen romandre a la seu d'AAP a Pau.
El CRÒC va conèixer un cert dinamisme entre 1995 i 2000. Durant un temps va atreure la quasi totalitat dels joves occitanistes que volien entrar en política i que difícilment s'identificaven amb les organitzacions més tradicionals com el Partit Occitan i el PNO.[3] L'únic partit que podia atreure els joves a més del CRÒC era la Linha Imaginòt, que tanmateix era antiindependentista. Cal dir, però, que el CRÒC no es limitava pas a la joventut i tenia militants de totes les edats.).
Però la manca de coordinació del CRÒC, a escala panoccitana, va provocar la seva crisi a finals del 2000 i l'AAP va decidir sortir del CRÒC el 2001. Això va accentuar la baixa activitat i la ràpida desaparició del CRÒC.[4]
Després del 2001, hi ha hagut qualcuns intents de reviscolar el CRÒC a Tolosa i Carcassona.[5] La major part dels exmilitants del CRÒC varen anar cap a altres organitzacions polítiques occitanista com Anaram Au Patac, Iniciativa per Occitània, el Partit de la Nacion Occitana (PNO) i el Partit Occitan (PÒC), o bé a l'occitanisme cultural o fins i tot a organitzacions polítiques alienes a l'occitanisme d'esquerra. N'ha sortit especialment beneficiat el Partit Occitan, que ha sabut reorganitzar-se i modernitzar-se parcialment. L'existència del CRÒC, tot i que ha sigut efímera, ha marcat la generacio de militants dels anys 90, que han contribuït a rejovenir l'occitanisme en general.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Lo Corrent Revolucionari Occitan
- ↑ Revistes occitanes
- ↑ Lo Lugarn, n. 61[Enllaç no actiu], tardor de 1997, polèmica amb el PNO
- ↑ Cronologia de l'occitanisme
- ↑ Peticion 'L'Occitan per las carrèras', vilaweb, 23 d'abril de 2001
Moviments polítics occitans | ||
|---|---|---|
| Moviments actuals | Aran Amassa — Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès — Esquerra Republicana Occitana — Gardarem la Tèrra — Iniciativa per Occitània — Libertat ǃ — Liga per la Renaissença dei Libertats Niçardi — Linha Imaginòt — Movement Regionalista Lengadocian — Occitània Libertària — País Nòstre — Paratge — Partit de la Nacion Occitana — Partit Occitan — Partit Renovador d'Arties e Garòs — Regions e Pòbles Solidaris — Unitat d'Aran — Unitat d'Òc | .svg) |
| Moviments antics | ||
