Corts de València (1271)
| ||||
Tipus | Corts forals valencianes | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 21 març - 29 abril 1271 | |||
Localització | València | |||
Estat | Regne de València | |||
Organitzador | Jaume el Conqueridor | |||
Nombre de participants | valor desconegut | |||
Les Corts de València de 1271, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor a petició dels nobles, eclesiàstics i ciutadans del regne per tal de realitzar correccions, esmenes i canvis en els Furs.[1] Celebrades entre mitjan març i finals d'abril, és possible que el seu inici coincidís amb el jurament dels furs per part del rei, plasmat en el privilegi de 21 de març,[2] si les diverses esmenes hagueren estat preparades amb anterioritat pels juristes, i que continuà durant un mes i mig, fins a la resolució de la possessió il·legal de terres, absolent els infractors i ratificant els béns als posseïdors, confirmada pel privilegi de 29 d'abril,[3] amb la pretensió reial d'aconseguir dels ciutadans i de la petita noblesa l'acceptació de la territorialitat dels furs.[4]
Realitzades les correccions, esmenes i canvis en els Furs, després d'acceptar en uns casos i refusar altres, el rei jura els nous furs, i obligava a fer el mateix als seus successors quan accediren al tron i visitaren per primera volta la ciutat de València.[5] A canvi, les viles reials avançarien el pagament del monedatge, afegint una suma addicional.[6]
En aquestes Corts Jaume I té clar que a ell li correspon la tasca legislativa, i accepta, al mateix temps, que no durà a terme cap modificació dels Furs sense el consentiment de les Corts.[7] Per altra banda, intenta convertir els Furs en un dret territorial, malgrat l'oposició d'una part de la noblesa, que inclús es nega a assistir a les Corts al·legant estar sotmesos al Fur d'Aragó[8]
Referències i notes[modifica]
- ↑ López Elum 2001: p. 77.
- ↑ Aureum Opus 1515: fol. 24r (Privilegi Jacobi primi, cap. LXXXI)
- ↑ Baydal Sala 2011: pp. 140-142.
- ↑ Febrer Romaguera 2004: p. 677.
- ↑ López Elum 2001: p. 76.
- ↑ Baydal Sala 2011: p. 141.
- ↑ Carbonell Boria 1995: p. 62.
- ↑ Romeu Alfaro 1989: pp. 13 i 40.
Bibliografia[modifica]
- Baydal Sala, Vicent. Els fonaments del pactisme valencià: Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365). Vol. I. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2011 (Tesi doctoral) [Consulta: 21 abril 2013].
- Carbonell Boria, María José «Las Cortes Forales Valencianas» (en castellà). Corts: Anuario de derecho parlamentario, núm. 1, 1995, pp. 61-78. ISSN: 1136-3339 [Consulta: 19 abril 2013].
- Febrer Romaguera, Manuel V «El parlamentarismo pactista valenciano y su procedimiento foral de reparación de «agravis i contrafurs»» (en castellà). Anuario de Estudios Medievales, Vol. 34, núm. 2, 2004, pp. 667-712. DOI: 10.3989/aem.2004.v34.i2.167. ISSN: 0066-5061 [Consulta: 19 abril 2013].
- López Elum, Pedro. Los orígenes de los Furs de València y de las Cortes en el siglo XIII (en castellà). València: Biblioteca Valenciana, 2001. ISBN 84-482-2549-X [Consulta: 19 abril 2013].
- Romeu Alfaro, Sylvia; Aguiló Lúcia, Lluís. Les Corts valencianes. València: Corts Valencianes. Presidència, 1989. ISBN 84-7579-776-8.
Fonts[modifica]
- Aureum opus regalium priuilegiorum ciuitatis et regni Valentie cum historia cristianissimi Regis Jacobi ipsius primi conquistatoris (en llatí i català). Impressumque in nobili ac magnifica civitate Valencie: arte et industria humilis Didaci de Gumiel, 1515 [Consulta: 7 febrer 2016].