Cova d'en Pau
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Serinyà (Pla de l'Estany)  | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 200 m | |||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
La Cova d'en Pau és una cavitat de grans dimensions amb diferents cambres al seu interior situat a la vora del Paratge del Reclau i a pocs metres al sud del Reclau Viver. Declarat BCIN amb data 22/01/08 al DOGC 5059 de 30/01/08. La Cova d'en Pau es tracta d'un jaciment arqueològic prehistòric situat al municipi de Serinyà, a la comarca del Pla de l'Estany inclòs en el conjunt de Coves de Serinyà, però no és visitable.[1]
Les seves coordenades UTM són X: 479192.61 Y: 4667998.34, situat a una alçada de 200 msnm. La Cova d'en Pau està situada a la part alta del talús travertínic Usall-Espolla. Formada a partir de la formació de travertins en cascada en el marge oest del Pla d'Usall, una unitat geològica que pertany a la conca lacustre Banyoles-Besalú. Amb un rebliment d'argiles vermelloses post-glacials molt remenades degut a la caiguda de blocs, caus d'animals, esfondraments que complicaran molt les tasques arqueològiques. Situat a 16m d'alçada sobre el curs del riu Seridanyell amb una orientació nord-oest. Totes les troballes es troben dipositades al MACB, Plaça de la Font, 11 de Banyoles.[2]
Descoberta[modifica]
Descoberta l'any 1942 per en Josep Maria Pau i Narcís Franch que realitzaran un petit sondeig que confirmarà la presència de materials prehistòrics. L'any 1947 el Dr. Josep Maria Corominas i Planellas realitza una petita excavació a la cambra nomenada Pau I, el 1958 excavarà Pau II, una altra cambra dintre del conjunt de la que surt una gatera coneguda com a Cau d'en Paquito excavada l'any 1973 i que porta a la part més alta del conjunt conegut com a Pau III. L'any 1974 la Diputació de Girona comprarà els terrenys i el Dr. Corominas realitzarà la seva última excavació a la cova al lloc anomenat Davant Pau, davant Pau I. L'any 1980 es reprenen les excavacions a càrrec d'en Josep Tarrús amb el suport del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i del Centre d'investigacions Arqueològiques de Girona, actuacions que duraran fins a l'any 1984. En aquest període s'excavarà la zona de Pau III, posteriorment la zona nomenada Pau IV, es tracta del vestíbul de la mateixa cova, i finalment es comunica aquesta zona amb Davant Pau, anomenant aquest espai com a Pau V.
Durant els anys 1978, 1980 i 1981 es fan una sèrie de prospeccions per establir la seqüència cultural i cronològica dels nivells post-glacials en relació a l'evolució de l'entorn del paratge del Reclau Viver.
Els anys 1982, 1983 i 1984 es van dur a terme una sèrie de projectes d'investigació promoguts pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, Centre Investigacions Arqueològiques de Girona pertanyent a la diputació i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L'any 2004 es va fer una intervenció preventiva amb motiu del projecte “Estudi d'Impacte Ambiental. Millora General. Desdoblament carretera C-66. Tram: Banyoles-Besalú”.[3]
Estratigrafia[modifica]
En general l'estratigrafia de tota la cova és confusa per les nombroses actuacions que s'han portat a terme, no per mal fetes, sinó pel constant moviment de terres pròpia de l'estructura de la cova amb constants esfondraments i rodolaments de pedres. El jaciment té una primera etapa datada entre el 20000 i el 9000 abans d'ara paleolític superior. L'estratigrafia més clara és la trobada a la cova d'en Pau.
- Nivell III (1,60m-2,20m) Neolític Antic Tardà
- Nivell II (1,30-1,60m) Neolític final Calcolític.
- Nivell I (0,60-1,60m) Bronze Final-Bronze antic-Mitjà
- Nivell superficial 0-0,60m) època ibèrica fins època medieval
Referències[modifica]
- ↑ «El Parc de les Coves de Serinyà preveu encavalcar les visites de l’estiu amb la remodelació del centre d’interpretació». Ràdio Banyoles, 01-06-2023. [Consulta: 7 agost 2023].
- ↑ «Museu arqueològic de Banyoles».
- ↑ Morer de Llorens, Jordi. Memòria prospecció arqueològica projecte “E.I.A Millora general desdoblament carretera C-66. Tram: Banyoles-Besalú, 1999.