Coves i avencs de la Ribera Alta
.jpg)
Les coves de la Ribera Alta del País Valencià són cavitats naturals del terreny,[1] d'origen majoritàriament càrstic, ajudades en la seua forma canviant per les forces de compressió tectònica, els processos químics i les influències atmosfèriques. A la Ribera Alta trobem coves, abrics i avencs, cavitats on predominen els components verticals.
Coves més importants[modifica]
- Abric rocós del Matamon
- Avenc de l'Infern[2]
- Avenc del Candil (Tous)
- Avenc del Campillo (Tous)[3]
- Avenc de la Llenca del Serrano (Tous)[4]
- Cova de l'Aigua[5]
- Cova de la Moneda (Cotes)[6]
- Cova de les Graelles (Tous)[7]
- Cova de les Meravelles d'Alzira (60 metres), prop del límit amb el terme municipal de Carcaixent.[8]
- Cova de les Meravelles de Llombai[9]
- Coveta dels Pilarets (La Barraca d'Aigües Vives)
- Cova del Tortero (Tous)[10]
- Cova del Truig, (Benimodo).[11]
Imatges[modifica]
-
Coveta dels Pilarets, a La Barraca d'Aigües Vives -
Coveta o abric rocós del Matamon -
![Avenc de l'Infern[12]](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Avenc_de_l%27Infern_del_Matamon.jpg/101px-Avenc_de_l%27Infern_del_Matamon.jpg)
-
Avenc de l'Infern, Matamon -
Cova del Truig. -
Avenc del Candil, dins del terme de Tous. -
.jpg)
![Avenc de l'Infern[12]](/wiki/Fitxer:Avenc_de_l%27Infern_del_Matamon.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Glossari de Termes Ambientals. Barcelona: Fundació Bancaixa, 1996, p. 41. ISBN 84-88715-60-9.
- ↑ [«Generalitat Valenciana, Matamon
PDF|data_accès=25 gener de 2016». Arxivat de l'original el 2016-02-01. [Consulta: 26 gener 2016]. Generalitat Valenciana, MatamonPDF|data_accès=25 gener de 2016]
- ↑ «Generalitat Valenciana, Avenc del Campillo». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ «Generalitat Valenciana, Avenc de la Llenca del Serrano». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ «Generalitat Valenciana, Cova de l'Aigua». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ «Generalitat Valenciana, Cova de la Moneda». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ «Generalitat Valenciana, Cova de les Graelles». Arxivat de l'original el 2016-01-31. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ «Generalitat Valenciana, Diagrama de la cova de les Meravelles d'Alzira». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ «Generalitat Valenciana, Cova de les Meravelles de Llombai». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ «Generalitat Valenciana, Cova del Tortero». Arxivat de l'original el 2016-01-31. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ MARTÍ OLIVER, B. Universitat de València. Departament de Geografia. Geoarqueologia i Quaternari Litoral. La Ribera del Xúquer a l'edat del Bronze, cap a un paisatge antròpic. Universitat de València. Departament de Geografia, 1999, p. 153. ISBN 84-370-4275-5.
- ↑ Universitat de València, Avenc de l'Infern
Bibliografia[modifica]
- MARTÍNEZ PÉREZ, Antonio. Ajuntament d'Alzira. La Cultura del Bronce Valenciano en la Ribera. Ajuntament d'Alzira, 1985, p. 13-112 (Al- Gezira, núm. 1. Revista d'Estudis Històrics-Ribera Alta).