Crítica històrica
La crítica històrica és l'estudi i discerniment de fonts documentals sobre personatge o fets històrics per tal d'establir-ne el grau d'autenticitat.[1] Utilitza les ciències auxiliars com l'arqueologia, l'epigrafia, l'anàlisi química de documents… És complementari al mètode filològic de la crítica textual que estudia les característiques d'un text independentment del seu suport material.[2]
El mètode troba les seves arrels en l'Humanisme europeu des del segle xiv quan es va començar assajant estudiar texts i fonts documentals de manera objectiva, sense prejudici ideològic o impediment dogmàtic. Autors com a Erasme de Rotterdam, Jean Mabillon, Daniel Papebroch, Federico Carlo Gravina, Nicolás Antonio, Johann Gottfried Eichhorn i José Sáenz de Aguirre van començar la reconstrucció objectiva del passat «mitjançant la certificació autèntica i fiable de les fonts».[3] L'alacantí Manel Martí i Saragossà (1663-1737) va introduir aquest enfocament nou al País Valencià.[4] L'historiador barceloní Josep Francesc de Móra i Catà (1694-1762)[5] va continuar l'estudi històric en el mateix sentit,[6] tal com Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) al segle xix perpetua la tradició de no acceptar cap text com aforat de la crítica històrica.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Crítica històrica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lacomba, Marc Baldó. «Procediments d'investigació». A: Introducció a la història: Praxi, estructura i canvi. València: Universitat de València, 2011-11-28, p. 81-96. ISBN 9788437085913.
- ↑ Pelayo, Javier Antón. «La historiografia del segle de les llums (de Maians a Capmany)». A: Balcells, Albert (ed.). Història de la historiografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 119. ISBN 9788472837652.
- ↑ Mestre Sanchis, Antonio. Humanismo y crítica histórica en los ilustrados alicantinos (pdf) (en castellà). Alacant: Publicacions de la Universitat d'Alacant, 1980, p. 14-89. ISBN 84-600-1965-9.
- ↑ «Crítica històrica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Campabadal i Bertran, Mireia. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: l'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 158-160. ISBN 9788484158776.
- ↑ Jorba, Manuel. L'obra crítica i erudita de Manuel Milà i Fontanals. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1989, p. 182-185. ISBN 9788478260287.
Bibliografia[modifica]
- de Móra i Catà, Josep Francesc «Observaciones sobre los principios elementales de la Historia» (en castellà). Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1, 1756, pàg. 93–667. ISSN: 2385-4251.