Dadilà
Dadila fou un personatge de l'alta noblesa, que vivia al començament segle IX que podria ser comte de Nimes o de Magalona que va testar el 814 a Nimes, fent donacions considerables a les abadies de Psalmodi, Aniana i Conques. Tenia terres a les diòcesis de Nimes, Uzès i Magalona i als comtats de Roergue, de Gavaldà i de Velai (d'aquest darrer país podria ser originari). Hauria rebut valuosos regals de Carlemany del que tenia el favor. Al testament esmenta a Gregori, el seu pare, i de dues filles una de les quals, de nom Dadona, l'havia premort sense descendència i havia heretat els seus béns; l'altra s'anomenava Pauleta i tenia una filla. Com a testimoni de l'acte apareix un bisbe de nom Joan que podria ser Joan I bisbe de Magalona (mort en aquell temps) o l'arquebisbe Joan II d'Arle. La seva vídua Ermengarda va testar dos anys després també en favor principalment de l'abadia de Psalmodi i del seu abat Teodemir.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).