Vés al contingut

Damián Fernández Calderón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDamián Fernández Calderón
Biografia
Naixement1898 Modifica el valor a Wikidata
Llangréu (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort1977 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Damián Fernández Calderón va ser un polític i militar espanyol.

Biografia[modifica]

Oriünd de Llangréu,[1] va ser membre del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

A l'esclat de la Guerra civil va formar part de la columna asturiana que es va dirigir cap a Madrid,[2] si bé va haver de tornar a Astúries davant la revolta d'Oviedo pel perill que corria la resta de la regió. Va arribar a manar el batalló «Sang d'Octubre» —amb el qual va ocupar la muntanya Naranco—,[2] així com l'11a Brigada asturiana. Posteriorment va exercir el comandament de la 5a Divisió asturiana.[3] A la caiguda del front Nord va tornar al territori republicà. El 15 d'agost de 1938 va ser nomenat comandant de la 41a Divisió,[4][5] situada al front d'Extremadura. Després del final de la contesa va marxar a l'exili, instal·lant-se a la Unió Soviètica.

Durant la Segona Guerra Mundial va arribar a aconseguir el rang de tinent coronel de l'Exèrcit soviètic.[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981. 
  • Muñiz Martín, Oscar. Asturias en la guerra civil. Ayalga, 1976. 
  • Ribelles de la Vega, Silivia. Luis Montero Álvarez «Sabugo»: en los abismos de la historia. Oviedo: Pentalfa Ediciones, 2013. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.