Decúbit lateral
El decúbit lateral és una posició anatòmica del cos humà que es caracteritza per: [1] és una posició anatòmica del cos humà que es caracteritza per:
- Posició del cos estirat sobre un pla horitzontal, posat al llit de costat, en un pla paral·lel a terra.
- Coll generalment en posició neutra amb relació al tronc.
- En general amb les extremitats en flexió.
També es refereix a la posició que adquireix un pacient en un llit per alleujar la pressió que exerceix el pes del seu cos sobre el os sacre, els talons o altres zones vulnerables a les úlceres per decúbit o escares.[2]
Usos[modifica]
- en cirurgia
No és usada tan freqüentment en cirurgia. S'utilitza per a algunes cirurgies de tòrax, algunes renals i altres ortopèdiques, com ara de maluc.
- en radiologia
És usada freqüentment per a l'obtenció d'imatges radiogràfiques de perfil de la columna vertebral i en general per als perfils de l'membre inferior.
Referències[modifica]
- ↑ decúbit a Optimot
- ↑ «Decúbit lateral». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Alvaro Galiano. Diccionario ilustrado de Términos Médicos, 2010.
- Diccionario Mosby - Medicina, Enfermería y Ciencias de la Salud. Editorial Hancourt S.A., 2004, p. 2476. ISBN 978-84-8174-632-7.
Enllaços externs[modifica]
- Vegeu aquí[Enllaç no actiu] un gràfic animat de pronació i supinació.