En matemàtiques aplicades i anàlisi matemàtica, la derivada fractal o derivada de Hausdorff és una generalització no newtoniana de la derivada que tracta de la mesura de fractals, definida en geometria fractal. Les derivades fractals es van crear per a l'estudi de la difusió anòmala, per la qual els enfocaments tradicionals no tenen en compte la naturalesa fractal dels mitjans. Una mesura fractal s'escala segons . Aquesta derivada és local, en contrast amb la derivada fraccional aplicada de manera similar. El càlcul fractal es formula com un càlcul generalitzat de l'estàndard.[1]
Els medis porosos, els aqüífers, les turbulències i altres medis solen presentar propietats fractals. Les lleis clàssiques de difusió o dispersió basades en camins aleatoris a l'espai lliure (essencialment el mateix resultat conegut com a lleis de difusió de Fick, llei de Darcy i llei de Fourier) no són aplicables als mitjans fractals. Per abordar això, s'han de redefinir conceptes com la distància i la velocitat per als mitjans fractals; en particular, les escales d'espai i temps s'han de transformar segons (, ). Els conceptes físics elementals com ara la velocitat es redefineixen de la següent manera per a l'espaitemps fractal (, ):
,
on representa l'espaitemps fractal amb índexs d'escala i . La definició tradicional de velocitat no té sentit en l'espaitemps fractal no diferenciable.
Derivada fractal per a la funció , amb ordre de derivada α ∈ (0,1]
Com a enfocament de modelització alternativa a la segona llei de Fick clàssica, la derivada fractal s'utilitza per derivar una equació lineal de transport-difusió anòmala subjacent al procés de difusió anòmal,
on 0 < α < 2, 0 < β < 1, i δ(x) és la funció delta de Dirac.
Per obtenir la solució fonamental, apliquem la transformació de variables
aleshores l'equació (1) es converteix en l'equació de la forma de difusió normal, la solució de (1) té la forma gaussiana estirada:
La derivada fractal està connectada a la derivada clàssica si existeix la primera derivada de la funció investigada. En aquest cas,
.
Tanmateix, a causa de la propietat de derivabilitat d'una integral, les derivades fraccionals són derivables, per la qual cosa es va introduir el següent concepte nou.
Els següents operadors diferencials es van introduir i aplicar molt recentment.[2] Suposant que és contínua i diferenciable fractal en amb ordre , diverses definicions d'una derivada fractal fraccional de es mantenen amb ordre en el sentit de Riemann-Liouville:[2]
Tenir un nucli de tipus llei de potència:
Tenir un nucli de tipus en decaïment exponencial:
,
Tenint un nucli de tipus Mittag-Leffler generalitzat:
Els operadors diferencials anteriors tenen cadascun associat un operador integral fractal-fraccional, de la manera següent:[2]
Nucli tipus llei de potència:
Nucli de tipus en decaïment exponencial:
.
Nucli de tipus Mittag-Leffler generalitzat:
.
FFM es refereix a fractal-fraccional amb el nucli generalitzat de Mittag-Leffler.
Chen, W.; Sun, H.G.; Zhang, X.; Korosak, D. «Anomalous diffusion modeling by fractal and fractional derivatives» (en anglès). Computers and Mathematics with Applications, 59(5), 2010, pàg. 1754-1758. DOI: 10.1016/j.camwa.2009.08.020.
Khalili Golmankhaneh, Alireza. Fractal Calculus and its Applications (en anglès). Singapur: World Scientific Pub Co Inc, 2022. DOI10.1142/12988. ISBN 978-981-126-110-7.
Mainardi, F.; Mura, A.; Pagnini, G. «The M-Wright Function in Time-Fractional Diffusion Processes: A Tutorial Survey» (en anglès). International Journal of Differential Equations, 2010, 2010, pàg. 104505. arXiv: 1004.2950. Bibcode: 2010arXiv1004.2950M. DOI: 10.1155/2010/104505.
Sun, H. G.; Meerschaert, M. M.; Zhang, Y.; Zhu, J.; Chen, W. «A fractal Richards' equation to capture the non-Boltzmann scaling of water transport in unsaturated media» (en anglès). Advances in Water Resources, 52, 2013, pàg. 292-295. Bibcode: 2013AdWR...52..292S. DOI: 10.1016/j.advwatres.2012.11.005. PMC: 3686513. PMID: 23794783.