Diacitró
El diacitró és un dolç espanyol molt popular en els segles XV i XVI elaborat a base de poncem confitada.[1] L'escorça de la poncem confitada es parteix en rodanxes; d'ella com a dolç es té notícia en la literatura per ser el que esmorza Calisto a l'obra La Celestina.[2] És similar al "calabazate", un dolç d'origen murcià que com aquest es confitava com a mitjà de conserva en els rebosts espanyols del segle XV i XVI. La seva elaboració està íntimament unida al cultiu de la poncem i de la canya de sucre.[3] De la popularitat d'aquest dolç a la Casa Reial es poden trobar anotacions de Francisco Martínez Montiño.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Varela Merino, Elena. Los galicismos en el español de los siglos XVI y XVII (en castellà). volumen 1. Madrid: CSIC, 2009, p. 517-518.
- ↑ Senabre Sempere, Ricardo. <<El Léxico literario>>, en Actas de las jornadas de Metodología y Didáctica de la lengua y la literatura españolas: el léxico (en castellà), 1990, p. 11-27.
- ↑ GCYP GALDÓS «El cultivo de la caña de azúcar y la industria azucarera en Gran Canaria». Anuario de estudios atlánticos, 1961, pàg. 1510-1535.
- ↑ M. Calderón Ortega «La hacienda de los duques de Alba en el siglo XV: ingresos y gastos,». Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia, 1996.