Dies d'agost

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDies d'agost
Fitxa
DireccióMarc Recha i Batallé Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióXavier Atance, Jordi Balló i Fantova i Xabier Berzosa Modifica el valor a Wikidata
GuióMarc Recha i Batallé Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHélène Louvart Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSergi Dies Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBenecé Produccions i Televisión de Galicia Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 desembre 2006 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0829143 Filmaffinity: 876938 Allocine: 119154 Letterboxd: august-days TCM: 658353 TMDB.org: 125668 Modifica el valor a Wikidata

Dies d'agost és una pel·lícula-poema catalana dirigida pels germans David i Marc Recha i Batallé. Fou rodada en quatre setmanes sense un guió clar que es mou entre la realitat i la ficció, prenent com a referència el llibre de Xavier Pla Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària.[1][2] Fou estrenada el 5 de desembre de 2006 produïda per Betecé Produccions i Televisió de Galícia.

Argument[modifica]

Els germans Recha es proposen realitzar un documental sobre el periodista Ramon Barnils com a resposta a una proposta del màster de documental de creació de la Universitat Pompeu Fabra. Amb aquesta intenció apleguen més de 200 hores d'entrevistes a persones de l'entorn de Barnils. Confosos i desbordats, David i Marc decideixen viatjar a les terres de l'Ebre en una furgoneta amb un equip tècnic reduït encapçalat per la fotògrafa Hélène Louvart.[3] Plena de pessimisme i tristesa, s'hi proposen temes com la relació de l'home amb la natura i la idea del paradís perdut, mentre al muntatge sonor se senten unes canonades que evoquen la batalla de l'Ebre que evoca la memòria històrica republicana. Simultàniament, també hi barreja la història d'un peix gat a l'embassament de Mequinensa.[4]

Repartiment[modifica]

Cap dels participants a la pel·lícula és actor professional: els germans Recha, Mariona Ordóñez, l'autoestopista que volia ser ballarina; Pere Subirana, el guarda forestal i trompetista solitari, i Fina Susín, la cambrera del càmping.

Recepció[modifica]

Va competir a la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Locarno[5]

« Austeritat narrativa. (...) un particularíssim (re)trobament amb les arrels en el qual només queda una miqueta desmanegada la trama del periodista Ramon Barnils" »
— Javier Ocaña: Diari El País[6]
« Preciosa pel·lícula itinerant (...) el director persegueix un personatge, al periodista i pensador RamOn Barnils, però se li escapa, ens queda desdibuixat, escabulliT (...) Puntuació: ★★★ (sobre 5)" »
— Oti Rodríguez Marchante: Diari ABC[7]

Referències[modifica]

  1. Dies d'agost al web de la Filmoteca de Catalunya
  2. Recha estrena un relat sobre la dificultat de crear, El Periódico, 28 de novembre de 2006
  3. Dies d’agost, per Imma Merino, El Punt Avui, 19 D'agost DE 2020
  4. Estrena de la pel·lícula ‘Dies d’agost’, dirigida per Marc Recha, omnium.cat, 5 de desembre de 2006
  5. Marc Recha protagonitza el seu cinquè film, un homenatge «llibertari» a Ramon Barnils, El Punt Avui, 21 de juliol de 2006, publicat a Vilaweb
  6. Austeridad narrativa, El País, 8 de desembre de 2006
  7. Sin rastro del pez gato, ABC, 8 d'octubre de 2006

Bibliografia[modifica]

  • Dies d'agost, la gran aventura de Marc Recha de Carlos Losilla Alcalde. A: Dirigido por...: Revista de cine, ISSN 0212-7245, Nº 359, 2006, págs. 17-18

Enllaços externs[modifica]