Difusivitat magnètica

La difusivitat magnètica ($\eta$) és un paràmetre que caracteritza el «temps de difusió» del camp magnètic en un conductor. Apareix en el nombre de Reynolds magnètic. Com tota difusivitat, té com a unitats del SI: m²/s.

La difusivitat magnètica defineix de la següent manera:

$\eta ={\frac {1}{\mu _{0}\sigma _{0}}}$

on:

$\mu _{0}$ = permeabilitat magnètica en el buit ($\mu _{0}=4\pi 10^{-7}Hm^{-1}$),

$\sigma _{0}$ = conductivitat elèctrica del material (metall o plasma, en siemens/m). En el cas d'un plasma, la conductivitat elèctrica és deguda a les col·lisions de Coulomb:

$\sigma _{0}={\frac {n_{e}e^{2}}{m_{e}\nu _{c}}}$

on:

• $n_{e}$ = densitat d'electrons,
• $e$ = càrrega de l'electró,
• $m_{e}$ = massa de l'electró,
• $\nu _{c}$ = freqüència de col·lisió.