Discussió:Andreu Canet i Català

Neix al Poble Nou de Barcelona a les acaballes del any 1920 d’una família obrera i nombrosa dons tenia 7 germans, va fer d’escolanet a la parròquia del barri per treure alguns calerons i poder aprendre les quatres regles. Al abril del 38 es cridat a files per la República nomes amb 17 anys, li faltaven 7 mesos per fer-ne 18, era dels mes petits de la anomenada lleva del biberó, l’enviaren a primera línia del front del Segre i després al Ebre, va creuar-lo el 2 d’agost del mateix any, amb l’últim intent de reconquerí territori, va ser ferit i presoner dels revoltats, després de passar per camps de concentració i hospitals els dits nacionals el llicenciaren al novembre del 43, tota una joventut perduda. Es va casar amb la Maria Cinta Pinyol i tingueren dos fills va ser autònom i treballar amb un petit quiosc al vestíbul del metro de Plaça Catalunya a Barcelona venent i reparant plomes, bolígrafs i encenedors, amb molt treball i dedicació va poder tirar la família endavant. Una vegada jubilat va dedicar molt temps a fer xerrades a instituts explicant lo succeït amb aquella guerra fraternal perquè no quedes al oblit, va ser delegat de Barcelona de la Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, participar en diverses entrevistes amb mitjans de comunicació, col·laborar amb historiadors reconeguts explicant les seves vivències que després es convertirien degudament novel·lats amb llibres d’èxit al mercat. Va fer infinitat d’entrevistes amb estudiants d’últim curs o treballs final de carrera des de el punt de vista d’una persona que va viure en primera persona la guerra. Compartia també el temps lliure amb altres aficions i distraccions, una era la del excursionisme amb la “colla riallera d’Horta” que voltaven cada setmana per la serralada de Collserola, mensualment visitaven els museus de la ciutat i mantenia totes los relacions fetes durant el servei militar a Pamplona i Salamanca. Va ser una persona feta a si mateixa, els darrers 12 anys va viure a Cardedeu. Visqué una llarga vida amb dedicació total als demés i amb la màxima estimació a la família i amics.