Discussió:Català balear

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ús dels articles en i na davant noms propis de persona.

L'us de en es habitual a Catalunya, no em sembla que sigui distintiu dels dialectes balears. En canvi, a Catalunya na nomes es fa servir en registres formals - al menys en la meva experiencia, a veure si algun linguista pot aclarir aixo. Xevi 19:33 1 feb, 2004 (UTC)
Ja veig que ningú ho ha discutit, però el que és distintiu de Balears és que sempre es fa servir en i na. A les Illes és inconcebible dir un nom propi sense en i na, fins i tot quan es tracta de personatges històrics o autors de llibres... etc. --ToniEivissa 21:13, 13 abr 2007 (CEST)[respon]

Pronúncia de cella[modifica]

He canviat la pronúncia de cella a [ˈsəjə]. Abans era [ˈsejə] i em sembla que no era correcte, però no n'estic segur. També pot ser que sigui [ˈsɛjə]. Si algú m'ho pugués aclarar...--SMP (missatges) 21:03, 13 gen 2006 (UTC)

Es pronuncia amb vocal neutra o amb e oberta depenent de la zona. A Mallorca i a la part occidental de Menorca (Ciutadella i Ferreries), es pronuncia amb vocal neutra. Per altra banda, a la part oriental de Menorca, i jo diria que també a Eivissa, es pronuncia amb e oberta. Així que la primera opció, que dius que hi havia abans, seria l'única que realment no es dóna. Ah! I també depenent de la zona, la semivocal j desapareix, o sigui que es pronunciaria [ˈsɛə]. Això passa, que jo sepi segur, a la part oriental de Menorca.

Poll i poll[modifica]

Aquesta distinció que es fa a l'article entre l'arbre i l'insecte no ho havia sentit a dir mai, tampoc no entenc la deducció que es fa en relació a la paraula precedent a la que diu que poll i poll no es pronuncien igual.

No sé què vols dir quan parles de la distinció entre l'arbre i l'insecte. Quant a poll i poll, resulta que si es pronuncia amb ll (so lateral palatal) vol dir cria d'au, però si es pronuncia amb la semivocal j (so aproximant palatal), és l'insecte. En balear, la lateral palatal a vegades es manté, però a vegades es converteix en aproximant palatal o desapareix del tot, depèn del subdialecte.

Encara hi ha errors, malgrat que ja s'ha intentat concretar per illes[modifica]

Qui ha redactat l'article ja ha mirat de dir que hi ha coses que es diuen només en algun dels dialectes balears, però encara hi ha coses que no són correctes. Com a eivissenc només puc parlar de l'eivissenc: sobre la reducció de qua i gua a co i go la distinció que es fa per Eivissa no és correcta (els mallorquins diuen colque i aquí "qua" es en posició àtona). A més, en eivissenc (no sé si a les altres illes) no es fa sempre això (es diu quatre, qualsevol i no cotre o colsevol). En eivissenc tampoc es fa recaure l'accent en el pronom feble quan acompanya un verb (comprar-ne es pronuncia igual que en central). En canvi, a la major part d'Eivissa sí que es perden les "a" en esdrúixoles que acaben en "ia", mentre que aquí diu que només es fa a la major part de Mallorca (sí es diu glori per glòria). Quant a les formes verbals pròpies en el subjuntiu, es diuen indistintament cantés i cantàs (això no cal modificar-ho perquè ja diu que s'extén cantés). En els exemples de lèxic propi, això sí que va per illes i no es pot generalitzar (a Eivissa es diu ca, però es diu gat i no moix; es diu sebre però es diu vesí per veí i no veïnat). En realitat hi ha moltes diferències entre illes, per això està ben dit que és una família de dialectes i no un de sol, encara que crec que oficialment és un únic dialecte i el de cada illa són subdialectes (per raons de coherència s'hauria de dir sempre el mateix quant a què és el català balear, família de dialectes o dialecte?). Hi ha coses comunes i moltes altres que varien a cada illa . Ja hi ha articles per cada dialecte concret, que també està bé per concretar. --ToniEivissa 20:59, 13 abr 2007 (CEST)[respon]

Que es esta blasfemia,el Balear nunca a sido catalan,el balear ya existia y la palabra catalan y cataluña,aun no fuguraba en ningun sitio,Los Baleares no son ni nunca seran catalanes,que se queden los catalanes en su casa.

Ah, és clar, el balear és això que parles tu...el comentari anterior sense signar és fet per 193.167.41.43 (disc.contr.) 16:41, 10 març 2009 (CET)[respon]


Sa Llengo de Formentera[modifica]

Yo no soy mallorquin, ni siquiera de Baleares; Soy valenciano de nacimiento pero de origen manchego, y desde que llegue a Mallorca, hace ya 25 años, a la lengua de Formentera se le llamo, al menos en Mallorca, Formenterí y no Formenterer. ¿Alguien cayo en ese detalle? ¿Se le dice Formenteri y Formenterer, segun la zona del parlante?

La llengua de Formentera és el català. Si et refereixes al gentilici, pot ser "formenter", "formenterer" o "formenterenc". Això de "formenterí" pot dir-ho algun mallorquí per desconeixement, però no és correcte.

Sentiment Balear, Llengo Balear, Cultura Balear[modifica]

Yo apoyo y promuevo entre mis conocidos y amigos a que el Balear sea reconocida como lengua autoctona de las Islas en deprimenda del Catalan, tal cual lo hicieron los Valencianos, y dicho sea de paso, que se dejen de poner dominios .cat a las paginas web del Govern Balear (que usen .es o que luchen por el .ib tal y como hizo cataluña por el .cat).

Es ridiculo hablar de "El Catalan de Baleares" o de "El Catalan de Baleares que se habla en Mallorca" (para referirse al Mallorquin), por que aun que fueran una misma lengua antaño, a dia de hoy es una realidad distinta y no podemos aferrarnos al pasado. ¿Acaso decimos que hablamos Latin o decimos castellano o Español?

En Baleares, el Balear, y lo primero que hay que hacer social y politicamente, es crear y sentir el "Sentiment Balear" como propio, y despues todo vendra rodado. Es el pueblo que el ha de dejar las antiguas batallas por la igualdad intelectual, social, economica, etc., ya que a dia de hoy ya no hay tantas diferencias entre islas, aun que se tendria que luchar mas por dicha igualdad. Aun que Socio-economicamente hablando, mallorca, por tamaño, poblacion e industria siempre ira un paso mas adelantada que sus hermanas pequeñas, pero politicamente hablando, todas deberian estar al mismo nivel.

Es casi vergonzoso que por ejemplo, un extranjero al preguntar a uno de soller de donde es, este responda que es de soller o mallorquin, aun que este señor extranjero no tenga ni idea de donde esta soller o en cual de los 2 archipielagos esta mallorca (y no reirse, aun que los extranjeros saben mucho de la geografia insular, en la Peninsula a dia de hoy aun confunden las Canarias con las Baleares!). Incluso es capaz de decir que es de "Ca na Pagesa" antes de decir que es de Soller o de Mallorca, pero nunca se le ocurrira decir que es "Balear". Por el contrario, a uno de Hierro, por ejemplo, antepone el "Soy Canario", concluyendo con "de la isla de Hierro" cuando se le pregunta.

Una vez limadas estas asperezas, cada cual hable Mallorquin, Menorquin, Ibicenco o Formentereño, pero que en las escuelas se enseñe SA LLEGO I SA CULTURA BALEAR, como en valencia el VALENCIANO y en cataluña el CATALAN, el galicia el GALLEGO y en el pais vasco el EUSKERA... Seria lo mas logico, ¿no creen?

El siguiente paso seria hacer la "Uep"kipedia, la Wikipedia en Balear ;)

Trobo que en el text anterior no hi ha res que contribueixi a la qualitat de l'article. Perique des Palottes (disc.) 14:26, 6 set 2010 (CEST)[respon]

Llengo Baleá[modifica]

En un article sobre el català balear no té cap sentit incorporar referències, d'origen ideològic, referides a una pretesa "llengo baleá".79.156.45.150 (discussió) 02:00, 14 nov 2010 (CET)[respon]

Ciència i ideologia[modifica]

Cal un mínim de rigor en els articles a no ser que vulguem entrar en el camp del subjectivisme absolut. No es poden permetre barbaritats castellanitzadores (de l'estil de la "llengo baleá") en un article sobre una llengua viva com el catlà en les seves diverses modalitats.Rotget (disc.) 02:07, 14 nov 2010 (CET)[respon]

Escurar intransitiu[modifica]

L'article diu que escurar (en els sentit de rentar els plats) és intransitiu, però «escurar». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. diu que és transitiu. Es pot "escurar els plats, les olles o els gots"? Si és així s'hauria de corregir.--Pere prlpz (disc.) 08:47, 1 nov 2013 (CET)[respon]

Mallorquí: No es català.[modifica]

En el "XVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques", celebrat a Palma de Mallorca en l'any 1980, al que van acudir 800 especialistes en filologia romànica, representant a 33 països, 760 dels assistents es van pronunciar en favor de la denominació mallorquí-balear per a la llengua en ús a Balears. https://somatemps.me/2015/09/14/contra-el-pancatalanismo-1980-intento-fallido-de-golpe-de-estado-linguistico-en-baleares/ Sirslayercort (disc.) 00:02, 3 nov 2017 (CET)[respon]

@Sirslayercort: El secessionisme lingüístic no té, òbviament, suport en aquest projecte. D'altra banda, és clar que el web de Somatemps no és una font fiable per referenciar temes lingüístics. Seria molt poc escaient que fessis en aquest article la mateixa modificació que has fet a mallorquí, i que ha estat ben revertida per Paucabot.--Carles (enraonem) 00:14, 3 nov 2017 (CET)[respon]

Error en la categorització d'un verb[modifica]

A l'apartat de morfologia i sintaxi hi diu: Els verbs incoatius conserven la distinció entre les formes velars i les palatals: jo cresc, tu creixes, ell creix (i, normalment, que jo cresqui). Caldria canviar l'exemple, fent servir, per exemple, el verb partir (jo mateix no sé com es conjuga en balear, així que algú que en sàpiga si us plau que faci el canvi); ja que, evidentment, el verb créixer no és pas incoatiu, per tal com el grup eix no hi és pròpiament un increment, sinó una part de l'arrel del verb.--Josep Amunt i Avall (disc.) 15:20, 6 ago 2019 (CEST)[respon]

Definició[modifica]

@Rotget: gràcies per les correccions de subdialecte > parlar, que segurament fan que soni més natural. De tota manera, no estic tan d'acord amb el canvi que has fet suprimint de la definició el concepte de família de dialectes (o grup, o conjunt), que crec que defineix prou bé la natura del balear, que en realitat no és res més que un constructe de la dialectologia catalana. No creus que ho podríem reposar? Joan Gené (disc.) 19:48, 22 maig 2021 (CEST)[respon]

@Joan Gené: així com estava era un autèntic despropòsit ja que en elevar els subdialectes insulars a dialectes, havia de convertir simples diferenciacions locals (Sineu, Pollença, Sóller) en subdialectes. Tot un absurd, que va contra la realitat lingüística. El balear no és cap constructe, sinó una realitat ben marcada i diferenciada en relació als altres dialectes catalans, amb una unitat constitutiva sòlida i singular. Crec que ens hem de remetre a la dialectologia per poder ponderar el tema: Joan Veny (Els parlars catalans, 1982) "El balear és probablement el dialecte més diferenciat dins el mosaic lingüístic català" (p. 73), "Usem el nom balear per comoditat, per poder designar així la totalitat del dialecte parlat a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, encara que el mot es correspongui amb el contingut geogràfic donat a Balears per l'administració moderna." (p. 73)(es refereix a la distinció entre Balears i Pitiüses). I diu: "La terminologia dialectològica necessita d'un mot genèric per designar el conjunt de parlars de l'arxipèlag; si balear ja compta amb un suport històric, podem acceptar-lo sense cap escrúpol." (p. 74). Veny detalla amb detall la història, la demografia, l'extensió, la vitalitat i les característiques del balear. Abans,a la pàgina 28, ha deixat clara la natura de dialecte del balear i la de subdialectes del mallorquí, menorquí i eivissenc. És la mateixa posició del menorquí Francesc de B.Moll, que veu en el català sis dialectes principals: rossellonès, oriental, occidental, valencià, baleàric i alguerès (Gramàtica catalana, 1979,13-14); Ruaix (El català en fitxes, 1977, 19); l'Institut d'Estudis Eivissencs "Els filòlegs no consideren l'eivissenc com un dialecte especial, sinó com una varietat del dialecte anomenat balear." (La llengua dels eivissencs i formenterers, 1972, 184); Sanchis Guarner, que defineix prou bé el dialecte balear i usa el mot parlars per referir-se a les agrupacions lingüístiques menors (Aproximació a la història de la llengua catalana, 1980, 124-127), etc. etc. No se m'escapa que les realitats insulars condicionen molt la perspectiva mental que té el parlant respecte a la seva modalitat, però en parlar de definicions lingüístiques no ens podem deixar dur per les subjectivitats. De fet, si aplicàssim el mateix criteri a la resta de dialectes catalans ens apareixerien dotzenes de dialectesRotget (disc.) 21:20, 22 maig 2021 (CEST)[respon]
@Rotget: és sorprenent com els mateixos (grans) dialectòlegs no són prou conscients de les limitacions teòriques de la disciplina i es dediquen a crear jerarquies de dialectes, blocs dialectals, subdialectes i altres fonamentades en els seus coneixements de manera no objectificada i, per tant, al capdavall subjectiva. La dialectometria sempre s'ha demostrat com un assaig de disciplina fallit i així i tot hom insisteix en aquestes classificacions pretesament objectives, elaborades per grans filòlegs i lingüistes molt reeixits en aspectes pràctics de la dialectologia però poc concrets a l'hora de construir objectes teòrics. La meva crítica anava per aquí, però òbviament la Viquipèdia no és l'espai per aquestes discussions, de manera que, a pesar meu, caldrà deixar-ho com està, perquè les fonts són les fonts. De tota manera, sí que em permet el luxe d'opinar que definicions com és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català, i que es parla a la vila de són una mica feixugues; no trobes que les podríem simplificar? Per exemple: és la variant de català pròpia de la vila de ______. Fa part del subdialecte mallorquí i, per tant, del subdialecte balear, dins el bloc oriental del català. Joan Gené (disc.) 20:46, 23 maig 2021 (CEST)[respon]

Mapa[modifica]

La foto del mapa debe tener algo indicando qué significa los distintos colores, ¿no? 65.122.106.102 (discussió) 21:07, 11 gen 2024 (CET)[respon]