Discussió:Educació infantil

ESTADIS DE PIAGET Estadis

Estadi I. Primer més. Assimilació funcional. Els reflexes del neonat donen lloc a l’exercici reflex, a una consolidació per exercici funcional.

Estadi II. Del primer mes fins als 4 mesos. Formació de les primeres estructures adquirides: Els hàbits: esquemes sensorial-motrius de conjunt.

Primeres coordinacions motrius:

Intersensorials: primeres respostes d’atenció

Sensorial-.motrius. Orientació al so i control visual.

Estadi III. Des dels quatre mesos fins als vuit mesos. Comença la coordinació entre la visió i la prensió.

Reaccions circulars: rudiment d’intel·ligència. El nen repeteix actes davant d’un mateix estímul: atrapa el cordill del sonall, sense una diferenciació clara dels objectius finals.

Estadi IV. Dels 8 als 12 mesos. S’observen actes més complexos d’inteligència pràctica i té lloc l’accés al símbol: el nen comença a assenyalar amb el dit objectes o situacions que l’interessen. Realitza gestos o vocalitzacions que poden tenir una funció declaratòria (compartir l’experiència o protoimperativa, aconseguir alguna cosa a partir d’una altra).

Aquestes accions són precursores de la funció simbòlica, que al voltant de l’any té una limitació: el referent ha d’estar necessàriament present.

Estadi V. Dels 12 al 18 mesos: Búsqueda de mitjans nous per diferenciar-los dels esquemes coneguts. Prova i assaja esquemes pràctics cada vegada més mòbils i reversibles.

Estadi VI. Dels 18 als 24 mesos. Darrer estadi de l’etapa sensorial-motriu i la transició fins el periode següent. El nen és capaç de trobar mitjans nous, ja no només per tamptejos exteriors sinó per combinacions interioritzades que desemboquen en una comprensió sobtada o insigth.

Els esquemes d’acció aporten el primer coneixement sensorial-motriu dels objectes: com són i que es pot fer amb ells.

La capacitat de representació anticiparà els efectes i reduirà la necessitat d’actuar.

https://sites.google.com/a/esliceu.com/promocio-de-la-salut-i-suport-psicologic-al-pacient/psicologia-evolutiva

____________________

Dins el currículum d'educació infantil tant en l'etapa de 0-3 com de 3-6 es treballen tres àrees: -Descoberta d'un mateix i dels altres. -Descoberta de l'entorn. -Comunicació i llenguatges.

______________________________________________________________

Què entenem per joc El joc és una activitat que no té per objectiu produir, sinó obtenir plaer, diversió i entreteniment. Jugar es quelcom que fan els individus de moltes altres especies animals; el joc és, doncs, una possibilitat i una necessitat que no són exclusives de l’espècie humana.

El joc dels infants és una activitat permesa, amb certes restriccions d’espais i de temps, mentre que el joc espontani dels adults constitueix una activitat mal vista, amb grans restriccions espacials i temporals. En la nostra cultura jugar és quelcom associat a una pèrdua de temps; es considera una activitat contraposada al treball. En aquest context tan sols als mes petits se’ls permet jugar; és el premi que reben per ser menuts o per haver fet adequadament un treball o esforç. Jugar no és manipular una joguina. Jugar es una activitat lligada a la vida . Tot jugant, cadascú aprèn, manifesta i aplica una determinada manera de situar-se davant la vida. Alhora jugar permet veure la vida des d’altres perspectives i permet als mes petits construir el seu món imaginari on poden actuar com els adults sense ser censurats per ells.

El joc no nomes és un mitjà per el qual el nen arriba a descobrir el món, és sobre tot l’activitat que li permet arribar a l’equilibri psíquic en els primers anys de vida. En les seves activitats lúdiques el nen exterioritza les diferents tendències de la seva vida psíquica interna i les transporta a un cert grau d’autonomia i gradualment aprèn a relacionar les seves fantasies més profundes i primitives amb el mon real. La carta dels Drets dels Infants considera el joc cóm un dels drets fonamentals dels nens i nenes. Es un dret perquè constitueix l’expressió d’una necessitat personal, una font de plaer, una activitat lliure, espontània i gratuïta.

El joc és un activitat molt important durant la infància. A través seu els infants descobreixen i coneixen el seu entorn natural i social, aprenen a conèixer el seu cos, a utilitzar les mans, a reconèixer i acceptar els altres. Jugant desenvolupen aptituds físiques, verbals i intel•lectuals. Al jugar, els nens i les nenes desenvolupen i exerceixen la capacitat de comunicació. El joc com a funció didàctica en l’educació Existeixen varies raons que fan que el joc sigui un element fonamental en l’educació:

Psicosocials:

• - Tema de contacte entre els participants.
• - Confiança en les relacions.
• - Comunicació amb el grup.
• - Cooperació amb els demés.
• - Centrar l’atenció.
• - Impuls a la participació.
• - Autoestima.

Sentit del concret, habilitats:

• - Creativitat: Capacitat de crear amb l'intel•lecte o la fantasia.
• - Ingeni: Col•loquialment imaginació.
• - Desenvolupament dels sentits: Adaptació gradualment per entendre tot allò que els envolta.
• - Expressió corporal, verbal, musical… : Manifestar tot allò que sent amb el seu cos.
• - Descobriment: aspectes de la natura, la ciutat, altres..

Desenvolupament físic, Salut:

• - Resistència: “Força”.
• - Equilibri: Estat de repòs o de moviments uniformes d'un cos.
• - Expressió corporal: Expressar-se amb un llenguatge corporal.
• - Coneixement del cos, etc

Per objectius:

• - Concentrar l’atenció: Saber concentrar-se en una determinada acció.
• - Distensió: Relaxació del cos.
• - Sempre: una diversió gratificant: Garantir en tot moment la seva diversió.
• Element de la llista puntejada

El joc implica una relació i comunicació, activa les relacions humanes, permeten a l’infant entrar en contacte amb els seus iguals i conèixer a les persones que l’envolten. Facilita l’aprenentatge de normes de conducta i els desenvolupament de comportaments socialment .adaptats.

Importància del joc en la vida dels infants

El joc es caracteritza per ser una activitat lliure i flexible, en la qual l’infant s’imposa i accepta lliurement unes pautes i uns propòsits que pot canviar o negociar, perquè en el joc el que compta no és tant el resultat com el mateix procés del joc. L’Infant juga per jugar, perquè vol, per una motivació interna, i és ell qui es posa o accepta fites i normes, que moltes vegades li suposen grans o petits esforços i la superació de reptes personals que el posen a prova, el satisfan i afirmen la seva autoestima.

Funcions del joc Durant els primers anys de vida, l’ocupació bàsica de les criatures es centra en el desenvolupament de les seves capacitats i en l’aprenentatge, i el factor essencial que intervé en aquest procés és la interacció amb les persones ( adultes i infants), amb els objectes i els espais.

En les primeres edats, la motivació d’aquesta interacció és fonamentalment lúdica. El joc és, en ell mateix, un factor vital en el desenvolupament, per les diferents funcions en el procés de formació de la persona.

Funció biològica/madurativa Les ganes de jugar fan posar en acció les criatures. Quan als bebès se’ls posa davant de qualsevol estímul sonor, visual o tàctil, veiem com de seguida comencen a bellugar braços i cames, produir sons i posen el cos en tensió per intentar agafar o tocar l’objecte. Tota activitat física i mental que realitza l’infant quan juga, produeix a la vegada, l’activació de les fibres nervioses, associacions i connexions neuronals, que impulsen la maduració dels sistema nerviós, base fisiològica del desenvolupament i l’aprenentatge.

Funció lúdica Són diverses les raons que expliquen per què les criatures troben plaer en el joc: perquè mentre juguen satisfan la seva curiositat sobre el món que els envolta; perquè se senten actives, capaces i protagonistes, en ser elles les qui decideixen jugar o no i a què jugar; perquè experimenten i posen en el joc les seves forces, les seves habilitats, la seva imaginació… Les persones, grans o petites, juguen per divertir-se. Entretenir-se i divertir-se és necessari en la vida de qualsevol persona, perquè el plaer és una font de benestar i una base per l’equilibri emocional.

Funció socialitzadora Mentre juga, l’infant incideix sobre el seu entorn, experimenta i descobreix amb la seva interacció amb les persones i els objectes. Interacció que li permet anar adquirint coneixements de tota mena: físics, biològics, psicològics, matemàtics… El joc li permet anar adquirint i exercitant habilitats motrius, socials i intel•lectuals, així com aptituds per relacionar-se. Mentre es juga, els infants poden adquirir pautes de comportament i valors com la solidaritat, el respecte, la tolerància…

Potenciador de desenvolupament i aprenentatge. El joc presenta unes característiques i unes condicions que fan d’ell una acció privilegiada per a l’aprenentatge: - Hi ha motivació, la criatura posa tot d’interès i atenció en el que fa. - Els aprenentatges són significatius per a l’infant. - Pot anar al seu ritme i pot repetir el joc tantes vegades com calgui. - La criatura, quan juga, es permet equivocar-se, ho intenta una vegada i altra; no té por al fracàs.

Tots aquests elements fan del joc un camp d’assaig on l’infant assaja les formes de comunicar-se, habilitats que després generalitza i aplica en altres situacions. Els aprenentatges estimulen: - El desenvolupament intel•lectual. - El desenvolupament motriu. - La creativitat. - El desenvolupament afectiu i la sociabilitat. - L’adquisició i el desenvolupament del llenguatge.

Tipologia del joc. Existeixen diferents classificacions dels jocs segons la referència que s’agafa, per exemple: Segons el lloc on es jugui: Joc d’interior. Són aquells jocs que es poden jugar dins d’una sala, local, cau,... Són de molta utilitat els dies de pluja o mal temps, o quan no hi ha possibilitat de sortir a fora. Amb aquests jocs es treballa molt l’atenció, el sentit d'alerta, els reflexos, el domini dels nervis, la pèrdua de la por i la vergonya, l'observació auditiva i visual, la memòria i la imaginació; desenvolupen els sentits i entrenen a actuar ràpidament. Jocs a l’aire lliure. Són aquells jocs pensats per a ser jugats fora, en un pati, en un bosc... Segons les característiques del terreny es pot buscar el joc més adequat. Són jocs en els quals es d’envolupant sobre tot els aspectes físics: la força, la agilitat, el córrer, el salt, les estratègies, la competició, les lluites o enfrontaments variats, etc.

Jocs de pati (lleure). Són aquells jocs que treballen el valor implícit en el joc col•lectiu : sociabilitat, compartir, generositat. Aprendre a esperar quan cal i respectar els torns de participació. Estimular l’esforç i la participació personal i col•lectiva per tal d’assolir els objectius de cada joc. Aprendre a valorar l’esforç i les capacitats dels companys. Segons el número de persones que juguin: Joc individual. El joc individual, sol ser un esport, com per exemple el futbol, piscina,ciclisme etc..

Joc entre dues persones. Els jocs entre dos persones, reforcen la confiança amb el teu company o amic. Ja que crea’n entre ells dos un vincle d’unió.

Jocs col•lectius. Els jocs d’equip són el millor vehicle per a desenvolupar les habilitats socials en un ambient saludable. L'objectiu és que els xiquets s'integren dins del grup a partir d'un interès comú i aprenen a treballar en equip per a aconseguir els seus objectius a partir de la cooperació.

ETAPES DE L'EDUCACIÓ INFANTIL

L'educació és el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona. L'educació, en el sentit més ampli, és qualsevol acte o l'experiència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o la capacitat física d'un individu.

Educació Infantil

Estructura: Dos cicles educatius de tres cursos acadèmics cadascun, que s'anomenen:

•Llar d'Infants (0-3 anys). 

•Parvulari (3-6 anys).

L'educació infantil actualment es troba regulada pel sistema educatiu català com una etapa organitzada en dos cicles, de 0-3 anys (Llar d'infants) i de 3-6 anys (Parvulari). En l'etapa de Parvulari, a Catalunya, cada curs s'anomena de manera sintètica P-3 (3 anys), P-4 (4 anys) i P-5 (5anys).

Temps enrere, la educació infantil no existia, ja que les mares no estaven incorporades al món laboral i podien estar a casa cuidant les seves criatures, però tot això va començar a canviar quan la dona es va posar a dintre del món laboral i els nens no tenien amb qui quedar-se.

Per això actualment no es una educació obligatòria, ja que hi ha pares, mares, avis o avies... que no treballen i es poden quedar a càrrec dels nens i nenes.

La finalitat de l'educació infantil és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel•lectual de nenes i nens.

Durant aquests anys de l’educació infantil s’intenta transmetre als nens els hàbits bàsics d’higiene, alimentació, habilitats socials bàsiques: que aprenguin a ser autònoms a l’hora de controlar esfínters, rentar-se les mans, poder menjar sols, demanar les coses amb respecte, saber relacionar-se amb els altres. Abans aquesta etapa educativa era responsabilitat absoluta de la família en l’actualitat les educadores de les escoles bressol comparteixen aquesta educació amb els pares.

Desprès també juguen, canten cançons, fan tallers i quan ja són més grans, comencen a aprendre els colors, a escriure, llegir...

Caldria revisar el contingut doncs hi hagut alguns canvis en alguns contiguts —el comentari anterior sense signar és fet per 88.14.189.139 (disc. • contr.) 17:35, 12 jul 2013 (CEST)

Fusió

--Medol (disc.) 17:43, 7 ago 2014 (CEST)