Discussió:Nou preuats

No sé a qui adreçar-me per proposar un canvi de nom per passar de Nou Preuats a Nou Prous, que em sembla més encertat, i done ací els meus arguments: Preuat no està documentat en català. Sembla ser un creuament entre el català creuat i el francès preu (preux en plur.). Però preuat, que té forma de participi, no correspon a cap verbe català. No és doncs, al meu parer, una solució encertada. Si mirem l’etimologia del francès preu (Le Robert, dictionnaire historique de la langue française, Paris 1992 –per la primera edició, jo tinc l’edició enriquida del 1998, en tres vòlums), veiem que ve del baix llatí *prodis, format sobre el llatí *prode, que l’italià ha conservat amb la mateixa forma. El sentit original és el d’‘útil’; en francès té dues formes, preu i prou (aquest darrer es troba encara en l’expressió « peu ou prou », que significa « més o menys ». El sentit de preu va evolucionar cap a ‘vaillant’ (cat. valent), comme també ho va fer a l’italià. Robert dóna tota una sèrie de valors : ‘hardi’, ‘combattant’, ‘bon chevalier’, ‘bon guerrier’, ‘bon vassal’. El cas és que el *prode llatí té descendència en català, que és prou, equivalent al francès prou (la pronunciacíó és diferent, ja que el fr. ou és pronuncia [u], o siga, la u cat.). El DCVB ens diu que en el cat. ant. podia ser substantiu i tenia el sentit de ‘profit’, i ara segueix com adjectiu i adverbi. El sentit de ‘valent’ no es troba en els dic. cat., però se’n troba exemples a la literatura catalana amb aquest sentit: Dòl de veure tants cadavres | De cavallers prous é honrats, | Els punys encara á sos sabres | de sobinas allargats… “Al arxiu general de la Corona d’Aragó, lo jorn que fou ubert en l’antich palau dels virreys de Barcelona”, en Marià Aguiló, Poemes inicials, Abadia de Montserrat, 1990, p. 127. Així que em sembla més encertat seguir el francès, l’italià i Marià Aguiló, i posar Nou Prous en lloc de Nou Preuats. El debat és obert… Gihem

@RR: Pau Cabot · Discussió 17:23, 12 juny 2016 (CEST)

El DIEC i el DGEC admeten el verb "preuar" (com a sinònim de prear, i amb l'accepció de "Tenir en gran estima." La construcció "Nou Preuats", doncs, semblaria correcta i fidel al significat original. No sóc capaç de trobar usos contemporanis de l'expressió "Nou Prous", mentre que una cerca de google em torna alguns (pocs) resultats per "nou preuats (1, 2, 3, 4).

Jo mantindria l'article amb el nom de Nou Preuats per ser-ne l'ús més estès, explicant que en català antic s'anomenaven "Nou Prous".--RR (Què n'has de dir?) 11:58, 15 juny 2016 (CEST)