Vés al contingut

Discussió:Occità gascó

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

"Aquesta opinió és molt minoritària avui i la majoria dels usuaris de la varietat gascona fan servir la norma alibertina i adhereixen a l'occitanisme."

  • eun grafi beurgougnouse (dou gascoun neugue de leus Lanas) : é bé ho ! Ne sabébi pas tout aquo ! Gascon que souy é gascoun que parli mé ne souy pas outsitaniste (e sustout pas outsitanasse) ! Qu'aymi qouan lous autes me bénen dide çou que souy e çou que deubi ha. N'ey pas besugn dous catalans eunta sabe que peunsa.
  • Brave que soi, que vau arrevirar tot aquò en grafia normalizada : E be ho ! Ne savèvi pas tot aquò ! Gascon que soi e gascon que parli, mes ne soi pas occitaniste (e sustot pas occitanàssa) ! Qu'aimi quan los autes me vénen dider ço que soi e ço que devi har. N'ei pas besunh deus catalans entà saber que pensar.

83.200.147.185 (discussió) 03:04, 6 abr 2008 (CEST)[respon]

Crec que caldria treure "adhereixen a l'occitanisme.", que vindria a ser com dir que els usuaris del català són catalanistes, i, com a mínim, li calen referències.--Pere prlpz (discussió) 18:26, 6 abr 2008 (CEST)[respon]
Una petita precisió sobre l'aquitanopirenenc de Pèire Bèc: com ho indica molt bé el mapa de l'occitan aquitanopirenenc en aquest article, Bèc hi inclou no sols el gascó i el llenguadocià meridional sinó també el català. Potser això us semblarà caure fora del tema, però allò que ens hi torna menar és l'estudi de les relacions entre català i occità a càrrec del lingüista alemany Stephan Koppelberg. Koppelberg va utilitzar un mètode estadístic que trobareu explicat al seu article:
http://books.google.fr/books?id=HaIATObfkToC&pg=PA112&lpg=PA112&dq=occit%C3%A0+gasco+catal%C3%A0&source=bl&ots=WEUecLmPRn&sig=DEI-Zz3ly4ttqt9VdaPNuoArEs0&hl=fr&ei=n21yTJaIC4-54gaMiqiTCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CBEQ6AEwAw#v=onepage&q=occit%C3%A0%20gasco%20catal%C3%A0&f=false
La conclusió del seu estudi era que català i occità eren ben bé dues llengües separades. El mateix mètode aplicat al gascó vs occità li va donar el mateix resultat, a saber que gascó i occità eren dues llengües distintes, almenys tan allunyades una de l'altra com el català i l'occità. Em sembla que això hauria de ser mencionat a l'article. Joan Peiroton (Tolosa de Ll.)