Vés al contingut

Discussió:Puig de Bassegoda

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Referent a l'etimologia de l'orònim Bassegoda, resulta força evident que l'evolució de "goiti" en "goda" difícilment cap lingüista assenyat la pugui acceptar. És impensable una deriva tan inexplicable. No desitjo pas "fer passar la meva", però ja que goseu publicar un error al meu parer massa escandalós, us aconsellaria que cerquéssiu al Hiztegia Bimila de Xabier Kintana(A.G.Elkar.S.Cop, Bilbo 1988), que és un dels que més arcaismes conté, els termes "Basakorda" i "gorta", significant els llocs de pastures comunitàries que a Catalunya coneixem com "els comuns" (o la propera "Serra Comunera" o Cominera d'entre Capmmany i la Jonquera) i a Castella coneixen com "sels". El pas de Basakorta i Basagorta a Bassegoda SÍ que es pot considerar molt comprensible, atès que les consonants oclussives K i G ( ambdues velars, sorda i sonora respectivament) i les T i D (ambdues alveolars, sorda i sonora respectivament), poden fácilment experimentar el procés de sonorització i l'invers amb relativa facilitat. També és fàcil de justificar la caiguda de l'alveolar vibrant múltiple R, i cal recordar la diferència entre les sibilants alveolars sorda i sonora (catalans SS i S) en català i en èuscar. Amb aquests criteris RAONABLES i RAONATS, el pas de Basakorda a Bassegoda se'ns mostra com quelcom absolutament NATURAL, d'acord amb els processos d'evolució dels mots que la lingüística diacrónica ha copsat i analitzat. Crec que seria molt convenient refer l'explicació ja editada. Encara que a l'article "ostrakon de Pontós" us referiu a mi com un "bascoiberista extrem sense cap credibilitat en el món acadèmic",us aconsellaria que no menyspreuessiu aquestes reflexions i us prenguéssiu seriosament aquest consell, per la bona credibilitat dels articles de la Viquipèdia. Jo, en aquest tema, com en el dels epígrafs ibèrics, ja he advertit, ja he donat a conèixer arguments racionals que qui ho llegeixi ha de poder entendre. No em sento obligat a fer res més.