Dominique Delouche

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDominique Delouche
Biografia
Naixement(fr) Dominique Gilles Delouche Modifica el valor a Wikidata
9 abril 1931 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, productor de cinema, escriptor, director de documentals, realitzador, director de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webdominique.delouche.pagesperso-orange.fr… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0217762 Allocine: 4558 Allmovie: p186714 TMDB.org: 545542 Modifica el valor a Wikidata

Dominique Delouche (París, 9 d'abril de 1931)[1] és un director de cinema francès.

Biografia[modifica]

Després d'estudiar Belles Arts i formació musical (piano i cant clàssic), Dominique Delouche va conèixer a Federico Fellini, de qui va ser ajudant de tres pel·lícules: La trampa, Les nits de Cabiria i La Dolce Vita[2]

Del 1960 al 1967, va produir i dirigir curtmetratges. Després va dirigir llargmetratges: 24 hores de la vida d'una dona (1968, selecció oficial del 21è Festival Internacional de Cinema de Canes), L'Homme de désir (1971, premi Max Ophüls) i Divine (1975) amb Danielle Darrieux. També fa escenaris, crea escenaris i vestits per a l'Opera de París i el Festival d'Ais de Provença: Werther, Le Roi malgré lui (1978), Didon et Énée (1972) .

El 1970 va editar i filmar per a la televisió francesa l'òpera La Voix humaine (text de Cocteau i música de Francis Poulenc, direcció Georges Prêtre), amb l'actriu que va fer paper el 1959, la cantant Denise Duval, amb qui el 1998 va filmar una lliçó d'interpretació d'aquesta Voix humaine, Denise Duval, ou la Voix retrouvée.

Des de 1980, Dominique Delouche es va dedicar a les pel·lícules de dansa, amb l'objectiu de transmetre el coneixement de les majors figures del ballet del segle xx.

El 2008, la Lincoln Center Film Society va fer un homenatge a Dominique Delouche per "tota la seva obra".[3] És cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres.

Trajectòria[modifica]

Cinema[modifica]

Cinema i televisió[4]
Any Gènere Títol Actors principals Nota
1955 llargmetratge Il bidone Broderick Crawford, Richard Basehart, Giulietta Masina 2n assistent de director
1957 llargmetratge Le notti di Cabiria Giulietta Masina, François Périer 1r assistent de director, assistent de producció, actor (no acreditat)
1957 llargmetratge This Angry Age Silvana Mangano, Anthony Perkins, Jo Van Fleet 2n assistent de director
1959 llargmetratge Béatrice ou la servante folle Valentina Cortese, Valeria Ciangottini режиссёр
1960 llargmetratge La dolce vita Marcello Mastroianni, Anita Ekberg, Anouk Aimée 1r assistent de director
1960 sèrie documental. Fellini Dominique Delouche, Federico Fellini, Giulietta Masina ell mateix
1960 curtmetratge doc. Le spectre de la danse Nina Vyroubova, Serge Lifar, Attilio Labis, Youly Algaroff, Serge Golovine, Yves Brieux director i guionista
1961 curtmetratge doc. Maurice Gendron : la métamorphose du violoncelle Maurice Gendron director
1962 curtmetratge doc. La Messe sur le monde director i guionista
1962 curtmetratge doc. Edith Stein Edith Stein director
1963 curtmetratge doc. L'Adage Nina Vyroubova, Attilio Labis director
1964—1966 sèrie de televisió doc. Chroniques de France, 1964 : episodi Cendrillon aux Champs-Élysées, 1966: episodi Three Agnès Varda, Tessa Beaumont, Geraldine Chaplin director
1965 mig metratge Le Mime Marcel Marceau Marcel Marceau director
1966 curtmetratge doc. Aquarelle director
1966 curtmetratge doc. Avec Claude Monet Daniel Gélin director i guionista
1967 curtmetratge doc. Dina chez les rois Arletty (voix) director i guionista
1967 curtmetratge doc. But director, operador de càmara i guionista
1968 llargmetratge 24 hores de la vida d'una dona Danielle Darrieux, Robert Hoffmann, Romina Power director i guionista
1969 llargmetratge L'Homme de désir Eric Laborey, Emmanuelle Riva, François Timmerman director i guionista
1971 film doc. La Voix humaine (pel·lícula) Denise Duval director
1973 telefilm Opéra pour Baudelaire Ludmila Mikaël, Martine Chevallier director
1974 curtmetratge doc. La Mort du jeune poète Dominique Leverd (veu) director, productor i guionista
1975 llargmetratge Divine Danielle Darrieux, Jean Le Poulain director
1979 sèrie de televisió Le Petit Théâtre d'Antenne 2, 1979 : episodi 1 Achats de Noël André Dussollier, Danièle Lebrun director
1978 telefilm Werther Alain Vanzo, Francine Arrauzau, Danièle Chlostowa director
1979 telefilm Le Triomphe de l'amour Michel Aumont, Fanny Delbrice, Raymond Aquaviva chef décorateur
1979 curtmetratge doc. La Dame de Monte-Carlo Edith Stockhausen director
1980 llargmetratge Le Voyage en douce Dominique Sanda, Geraldine Chaplin actor (l'home al museu)
1982 curtmetratge doc. Aurore Rosella Hightower, Élisabeth Platel director
1982 curtmetratge doc. Pas à pas Patrick Dupond, John Neumeier director
1982 telefilm Petrouchka, journal d'une chorégraphie Patrick Dupond, John Neumeier director
1983 curtmetratge doc. Le Cygne Yvette Chauviré, Dominique Khalfouni director
1983 sèrie de televisió Le Grand Échiquier, 1983 : episodi 1 Cocteau vivant director i guionista
1984 curtmetratge doc. Autour de la Sylphide Ghislaine Thesmar, Michaël Denard, Pierre Lacotte, Yannick Stephant director
1985 curtmetratge doc. Leçon de ténèbres (pel·lícula) Maya Plisetskaya director
1985 llargmetratge doc. Le Spectre de la danse Nina Vyroubova, Serge Lifar, Attilio Labis director
1986 telefilm Commedia dell'arte (telefilm) Patrick Dupond, Élisabeth Platel, Florence Clerc, Monique Loudières director
1987 telefilm Hommage à Serge Lifar Marcia Haydée, Isabelle Guérin director
1988 llargmetratge doc. Yvette Chauviré — Une étoile pour l'exemple Yvette Chauviré, Dominique Khalfouni, Élisabeth Maurin, Isabelle Guérin, Marie-Claude Pietragalla, Monique Loudières, Florence Clerc director, productor i guionista
1989 telefilm La Fille mal gardée Isabelle Hermann, James Amar, Jean-Paul Gravier director
1989 llargmetratge doc. Katia et Volodia Ekaterina Maximova, Vladimir Vassiliev, Éric Vu-An, Galina Ulanova, Élisabeth Maurin director, muntador i guionista
1991 curtmetratge doc. Lueur d'étoile director
1991 llargmetratge doc. Comme les oiseaux... Patrick Dupond, Monique Loudières, Cyril Atanassoff, Yvette Chauviré, Jerome Robbins, Violette Verdy, Manuel Legris, Jiří Kylián, Vladimir Vassiliev director
1996 llargmetratge doc. Les Cahiers retrouvés de Nina Vyroubova Nina Vyroubova, Cyril Atanassoff, Isabelle Ciaravola, Valéry Colin, Muriel Hallé, Attilio Labis, Milorad Miskovitch, Delphine Moussin, Yann Saïz director
1997 llargmetratge doc. Serge Peretti, le dernier italien Serge Peretti, Nicolas Le Riche, Yvette Chauviré, Claude Bessy, Cyril Atanassoff, Jean-Yves Lormeau, Emmanuel Thibault director
1998 telefilm Irène Aïtoff, la grande mademoiselle Irène Aïtoff, Gabriel Bacquier, Jane Berbié, Mireille Delunsch director
1999 telefilm Denise Duval revisitée, ou La "Voix" retrouvée Denise Duval, Sophie Fournier, Alexandre Tharaud director i guionista
2000 llargmetratge doc. Maïa Maya Plisetskaya, Maurice Béjart, Vladimir Vassiliev director, productor i guionista
2001 telefilm Alicia Markova, la légende Alicia Markova, Élisabeth Platel, Laetitia Pujol, Myriam Ould-Brahm, Émilie Cozette, Nolwenn Daniel, Laurence Laffon, Hervé Moreau director
2001 llargmetratge doc. Violette et Mister B. Violette Verdy, Nicolas Le Riche, Elisabeth Platel, Isabelle Guérin, Vladimir Malakhov, Lucia Lacarra, Monique Loudières, Elisabeth Maurin, Margaret Illmann director
2005 llargmetratge doc. Serge Lifar. Musagète Serge Lifar, Nina Vyroubova, Claude Bessy, Attilio Labis, Cyril Atanassoff, Delphine Moussin director, productor i guionista
2009 curtmetratge doc. Huit et demi en six mémos Philippe Berodot, Aldo Carotenutto, Dominique Delouche ell mateix
2009 sèrie de televisió doc. Il était une fois..., 2009 : episodi La dolce vita ell mateix
2011 llargmetratge doc. Balanchine in Paris Ghislaine Thesmar, Isabelle Ciaravola, Lucia Lacarra, Myriam Ould-Braham, Hervé Moreau director

Teatre[modifica]

Teatre
Any Gènere Títol Autor Lloc Nota
1971 òpera Béatris de Planissolas Jacques Charpentier Antic arquebisbat durant el : 24è Festival d'Ais de Provença director
1972 drama Esther Jean Racine Église Saint-Gervais-Saint-Protais de Paris durant el Festival du Marais director, disseny de vestuari
1974 òpera Didon et Énée Henry Purcell Òpera Reial del Castell de Versailles director, escenògraf
1977 comédie Le triomphe de l'amour Pierre de Marivaux Comédie-Française, Paris escenògraf i disseny de vestuari
1978 oratorio Juditha Triumphans Antonio Vivaldi Grand Théâtre (Bordeaux) director
1978 òpera bufa Le Roi malgré lui Emmanuel Chabrier Théâtre du Capitole, Tolosa de Llenguadoc director
1978 òpera Werther Jules Massenet Théâtre national de l'òpera-Comique, Paris : 1982: Théâtre Graslin, Nantes director, escenògraf
1983 òpera Le Medium Gian Carlo Menotti Théâtre Graslin, Nantes director, figurinista
1983 òpera Amahl et les visiteurs de la nuit Gian Carlo Menotti Théâtre Graslin, Nantes autor del text, director, escenògraf
1984 òpera bufa Manon Lescaut Théâtre philharmonique de Vérone, (Italie) Daniel-François-Esprit Auber director
1985 tragèdia Bajazet Jean Racine Théâtre Silvia-Monfort, Paris director, escenògraf
1985 drama Le Monologue d'Adramelech Valère Novarina òpera Bastille, Paris, 1986: Théâtre Municipal, Annecy, Caen director
1989 ballet La Fille mal gardée Jean Dauberval / Ivo Cramér Ballet de l'òpera de Nantes escenògraf
1992 ballet Figaro eller Almaviva och kärleken Louis Duport / Ivo Cramér Teatre del Castell de Drottningholm, Stockholm (Sècia) escenògraf
1992 ballet Jason et Médée Jean-Georges Noverre / Ivo Cramér Ballet de l'òpera nacional del Rhin Mulhouse escenògraf
1994 òpera Orlando Paladino Joseph Haydn Teatre del Castell de Drottningholm, Stockholm (Suècia) escenògraf
1994 òpera-ballet Il Pastor Fido Georg Friedrich Haendel Badisches Staatstheater Karlsruhe, Händel-Festspiele (Alemanya) disseny de vestuari

Escrits[modifica]

  • Geneviève Agel; Dominique Delouche. Les Chemins de Fellini. París: Éditions du Cerf, 1956, p. 160 (col·lecció 7e art). 
  • Corps glorieux. Tournai: la Renaissance du livre, 2003, p. 111 (Paroles d'aube). ISBN 2-8046-0786-0. 
  • Dominique Delouche. Mes felliniennes années: 1954-1960. París: P.A.S., 2007, p. 194 (Cinéma). ISBN 978-2-9527738-1-2. 
  • Dominique Delouche en collaboration avec Florence Poudru. Violette Verdy. Pantin: Centre national de la danse, 2008, p. 185 (Parcours d'artistes). ISBN 978-2-914124-36-2. 
  • Dominique Delouche. Max & Danielle: les années Darrieux de Max Ophuls. Grandvilliers: la Tour verte, 2011, p. 132 (col·lecció La Muse celluloïd). ISBN 978-2-917-81908-1. 
  • Dominique Delouche. Visconti: le prince travesti. París: Hermann, 2013, p. 108 (Vert paradis). ISBN 978-2-7056-8719-9. 
  • Dominique Delouche; Zoé Valdés; Jean-Max Méjean. Giulietta Masina: la muse de Fellini. Grandvilliers: la Tour verte, 2013, p. 145 (col·lecció La Muse celluloïd). ISBN 978-2-917819-18-0. 
  • Dominique Delouche. La dernière place. París: Orizons, 2015, p. 188 (Témoins-témoignages). ISBN 979-10-309-0042-2. 

Recompenses, nominacions i presentacions[modifica]

Recompenses
1963: Gran Premi del Festival de Pradas (Catalunya del Nord) : Edith Stein (1962)[5]
1963: Gran Premi de la 8a edició de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Espanya) : La messe sur le monde de Teilhard de Chardin (1963)[6]
1964: Orquídea d'Or del Festival internazionale del balletto di Nervi (Itàlia) : L'adage (1964)[7]
1964: Gòndola d'argent de la 25a Mostra Internacional de Cinema de Venècia (Itàlia) : L'adage (1964)[7]
1966: Gòndola d'argent de la 27a Mostra Internacional de Cinema de Venècia (Itàlia) : Dina chez les rois (1966)[8]
1966: Piatto d'argento de la Mostra Internazionale del Film Documentario de la 27a Mostra Internacional de Cinema de Venècia (Itàlia) : Avec Claude Monet (1966)[9]
1967: Gran Premi delu Festival Cortina d'Ampezzo (Itàlia) : Aquarelle (1966)[8]
1968: Hauptpreis del Festival Internacional del Curtmetratge d'Oberhausen (Alemanya) : But (1967)[8]
1968: Premi a la millor posada en escena de la 2a edició del Festival Internacional d Cinema Esportiu i Turístic de Kranj (Mednarodni festival športnih in turističnih filmov) (Iugoslàvia) : But (1967)[10]
1971: Prix Max Ophüls : L'Homme de désir (1969)[11]
1974: Gran Premi al meilleur curtmetratge del Cork Film Festival (Irlanda) : La mort du jeune poète (1974)[8]
Nominacions i selecció oficial en competició
1961: selecció oficial de l'11è Festival Internacional de Cinema de Berlín (Alemanya) : Maurice Gendron, la Métamorphose du violoncelle (1961)[12]
1961: selecció oficial de la 22a Mostra Internacional de Cinema de Venècia (Itàlia) : Le spectre de la danse (1960)[13]
1968: selecció oficial en competició 21è Festival Internacional de Cinema de Canes: 24 hores de la vida d'una dona (1968)[14]
1979: nominació a la Palma d'Or al millor curtmetratge del 32è Festival Internacional de Cinema de Canes: La dame de Monte Carlo (1979)[15]
1989: Venezia Risguardi — Homenatge a Jean Cocteau a la 46a Mostra Internacional de Cinema de Venècia (Itàlia) : La voix humaine (1970)[16]
2008: sélection Cannes Classics 2008 : 24 hores de la vida d'una dona (1968)[17]
Presentacions
1965: presentació en el marc del programa « Films sur l'art » de la 4a Biennale de Paris: L'Adage (1964), Parade (1965)[18]
2008: presentació al 19è Festival Théâtres, Bobigny (Seine-Saint-Denis) : Denise Duval revisitée, ou La "Voix" retrouvée (1999), La Dame de Monte-Carlo (1979)[19]
2009: presentació al 6è Festival Internacional «Kinodance», Sant Petersburg (Rússia) : Les cahiers retrouvés de Nina Vyroubova (1996)[20]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Delouche, Dominique». BnF, 13-11-2012. [Consulta: 24 octubre 2017].
  2. ↑ Philippe Banel. «Interview de Dominique Delouche» (en francès). Tutti-magazine, 06-05-2011. [Consulta: 24 octubre 2017].
  3. ↑ Delphine Selles. «Les films de Dominique Delouche à New York (Film Society of Lincoln Center)» (en francès). Mediamerica.org, 08-09-2008. Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 24 octubre 2017].
  4. ↑ «Dominique Delouche» (en anglès). IMDb. [Consulta: 24 octubre 2017].
  5. ↑ «Historique du Festival de Prades» (en francès). Les Ciné-Rencontres. Arxivat de l'original el 2017-10-22. [Consulta: 24 octubre 2017].
  6. ↑ «Short Features» (en castellà). Seminci. Arxivat de l'original el 2017-11-01. [Consulta: 24 octubre 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 «L'Adage» (en francès). FilmsDocumentaires.com. [Consulta: 24 octubre 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Courts métrages» (en francès). dominique.delouche.pagesperso-orange.fr. [Consulta: 24 octubre 2017].
  9. ↑ «Avec Claude Monet» (en italià). ASAC. Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 4 juny 2020].
  10. ↑ Georges Lamousse. «N° 57 - Sénat» (pdf) (en francès). Senat.fr, 1970. [Consulta: 24 octubre 2017].
  11. ↑ «Longs métrages» (en francès). dominique.delouche.pagesperso-orange.fr. [Consulta: 31 octubre 2017].
  12. ↑ «Maurice Gendron : la métamorphose du violoncelle» (en francès). FilmsDocumentaires.com. [Consulta: 24 octubre 2017].
  13. ↑ «Le spectre de la danse» (en italià). ASAC. Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 24 octubre 2017].
  14. ↑ «Vingt-quatre heures de la vie d'une femme : bande originale du film» (en francès). Portail des bibliothèques de prêt de la Ville de Paris. [Consulta: 24 octubre 2017].
  15. ↑ «En Compétition- curtmetratge» (en francès). Festival de Cannes. [Consulta: 24 octubre 2017].
  16. ↑ «La Voix humaine» (en italià). ASAC. Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 24 octubre 2017].
  17. ↑ «24 heures de la vie d'une femme» (en francès). Festival de Cannes. [Consulta: 24 octubre 2017].
  18. ↑ «Archives de la Biennale de Paris : 1965» (en francès). Biennale de Paris. Arxivat de l'original el 2017-10-29. [Consulta: 24 octubre 2017].
  19. ↑ «Programme 2008» (pdf) (en francès). Théatres, 2008. [Consulta: 24 octubre 2017].[Enllaç no actiu]
  20. ↑ «Program R05: French Dance Film Retrospective: Dominique Delouche» (en anglès). Kinodance.com, avril 2009. [Consulta: 24 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dominique_Delouche&oldid=32801464»