Domus de Terpsícore (València)
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Casa romana i estructura romana  | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | València | ||
El Domus de Terpsícore és el nom amb què es coneixen les restes arqueològiques, datades de la segona meitat del segle II d. C., que es van descobrir sota l'actual seu de les Corts Valencianes, durant les obres que s'hi van realitzar, després de la compra, en 1986, de dos immobles (els números 4 i 6) en el carrer de la Unió, per a l'ampliació de les Corts Valenciana, obra dirigida per Manuel Portaceli Roig.[1][2][3]
El nom li ve del mosaic trobat amb decoració de la musa de la dansa i la poesia lírica, en les excavacions.[4]
De la casa, el més destable van ser els fragments de pintura mural corresponents a un llenç de paret. La decoració s'estructurava en dos cossos separats per filets. La part superior presenta un desenvolupament de sanefa correguda amb decoració de raïms. El cos principal es divideix en quadres separats per interpanel amb motiu de canelobres figurats, coronats per erotes.[5][6]
En el panell central, sobre fons vermell cinabri, es representa una figura femenina togada. Per darrere de les seves cames s'oculta un elefant que deixa veure els seus ullals.[5]
El registre decoratiu original comptava amb un sòcol de fals marbre clapejat en verd, una part mitjana formada per panells en vermell cinabri decorats amb figures femenines centrades, acompanyades de diferents elements: una palmera, un cocodril i un elefant i, al costat d'elles, una figura masculina de cabell rullat, tocada amb capell punxegut i abillat amb túnica curta. Aquestes figures s'han interpretat com a personificacions de diferents províncies de l'Imperi Romano, considerant els experts que potser aquesta representi a Mauritània.[5]
La part superior presentava sanefa correguda de raïms sobre fons negre.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Mnbueno. «Comunidad Valenciana: Arte y Memoria: Valencia. En la Calle Unión...», 15-04-2015. [Consulta: 17 abril 2018].
- ↑ Arquitectura valenciana : la década de los ochenta : [exposición IVAM Centre del Carme, 13 marzo/21 abril, 1991.]. [Valencia]: IVAM Centre del Carme, 1991. ISBN 8478903429.
- ↑ Los espacios de reunión de las asociaciones romanas : diálogos desde la arqueología y la historia, en homenaje a Bertrand Goffaux. ISBN 9788447217700.
- ↑ «Los ojos de Hipatia» (en castellà). Arxivat de l'original el 2017-12-29. [Consulta: 17 abril 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Asensio, Sebastián F. Ramallo. La decoración arquitectónica en las ciudades romanas de Occidente: actas del congreso internacional celebrado en Cartagena entre los días 8 y 10 de octubre de 2003 (en castellà). EDITUM, 2004. ISBN 9788495815446 [Consulta: 17 abril 2018].
- ↑ ««Plan especial de protección de los entornos de los bienes de interés cultural de la zona central de Ciutat Vella.»». Catálogo de bienes y espacios protegidos., 17-04-2018.