Dora Santacreu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDora Santacreu
Biografia
Naixement25 desembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0763163 TMDB.org: 28512 Modifica el valor a Wikidata

Dora Santacreu Puigpinós (Buenos Aires, Argentina, 25 de desembre de 1930) és una actriu catalana de teatre; també ha fet cinema i televisió.[1] Filla d'immigrants catalans, va arribar a Barcelona amb disset anys, el 1948.[2]

Va estudiar Art Dramàtic a l'Institut del Teatre entre 1951 i 1953.[3] L'any 1954 va fer el meritoriatge professional a la Companyia Lope de Vega de José Tamayo, al Teatre Comedia de Barcelona. Va formar part de la Compañía Ciudad Condal, sota la direcció de Dolly Latz, els anys 1955 i 1956, juntament amb Conxita Bardem, Enriqueta Torres, Teresa Gil, Coralina Colom, Enrique Vivó, Carlos Lucena, Carlos Ibarzábal, Fernando Cebrián, Ventura Ollé i Josep M. Domènech, amb la qual va participar en el primer i segon festival del Teatre Grec, amb el qual representà Èsquil, Sòfocles o Eurípides.[2]

L'any 1956 es va casar amb l'actor de teatre i cinema Carlos Lucena, amb qui va formar companyia pròpia al Teatre Guimerà de Barcelona (1963 – 1964), en el qual representaren Ionescu, Strindberg, Bergamín, o José María Rodríguez Méndez, entre d'altres.[2] Va formar part del col·lectiu de l'Assemblea de Treballadors de l'Espectacle (A.D.T.E.), grup escindit de l'Assemblea d'Actors i Directors després del Festival Grec de Barcelona (Grec’76).

Trajectòria artística[modifica]

Teatre[4]
  • 2004 – Wit, de Margaret Edson. Direcció de Lluís Pasqual. Gira per Espanya
  • 2002 - Dramatic, d'Albert Mestres. Direcció: Joan Castells. Espai Brossa[5]
  • 1995-96 - Martes de Carnaval, de Ramón Mª del Valle Inclan. Direcció: Mario Gas. Centro Dramático Nacional. Teatro Maria Guerrero
  • 1991-92 - Comedias Bárbaras, de Ramon Mª del Valle Inclan. Direcció: Jose Carlos Plaza. Centro Dramático Nacional. Teatro Maria Guerrero
  • 1983 - Medea, d'Eurípides. Direcció: Manuel Canseco. Festival de Mérida, Festival de Madrid, Teatre Conde Duque
  • 1982 – 1984 - La Celestina, de F. de Rojas. Direcció: Angel Facio. Cooperativa Teatro del Aire. Teatro del Circulo, sala Fernando de Rojas de Madrid
  • 1978 - Enrique IV, de Luigi Pirandello. Direcció: Mario Gas. Saló Diana de Barcelona. ADTE.
  • 1976 – Drácula, de Carlos Ballesteros Borge. Direcció: Carlos Ballesteros. Teatre Español de Barcelona
  • 1976 - Las bodas que fueron famosas del Pingajo y la Fandanga, de José Maria Rodríguez Mendez. Teatre Grec. Festival d'estiu. Associació de treballadors de l'espectacle (ADTE)
  • 1974 – 1976 - El señor Puntila y su criado Matti, de Bertold Brecht. Direcció: Francesc Nel·lo. Companyia Alejandro Ulloa. Teatre Don Juan de Barcelona
  • 1974 - El mago de Oz, de F. Martin Iniesta. Direcció: Alejandro Ulloa. Teatre Español de Barcelona
  • 1973 - Las gatas sicilianas, d'E. Ortenbach. Direcció: Vicente Lluch. Teatre Talia de Barcelona
  • 1970 - La casa de las Chivas, de Jaime Salom. Direcció: José Maria Loperena. Teatre Moratin
  • 1967 - Cicle de Teatre Llatí al Teatre Romea: El rellotger i Collar de cranis. de Joan Brossa
  • 1963 – 1964 - Companyia Carlos Lucena i Dora Santacreu al Teatre Guimerà de Barcelona: Amadeo, de Ionescu. Direcció: J.M. Nunes, La señorita Julia, d'A. Strimberg, El circulo de tiza de Cartagena, de José Maria Rodriguez Mendez, Medea la encantadora, de José Bergamín, i Alma negra, de P. Griffi, totes elles sota la direcció de Carlos Lucena
  • 1960 – 1963 - Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso. Direcció: J.M. Loperena. Teatre Alexis.
  • 1957 - Las brujas de Salem, d'A. Miller. Direcció: Jose Tamayo. Teatro Español de Madrid.
  • 1955 – 1956 - Amb la Companyía Ciudad Condal i sota la direcció de Dolly Latz al Teatre Grec de Barcelona en el primer i segon Festival del Teatre Grec: amb les obres Electra, de Sòfocles, Las Troyanas, d'Eurípides, Prometeo encadenado, d'èsquil, Antigona, de Sòfocles i adaptació de J.M. Pemán, Hipólito, Ifigenia en Aulide i Medea, d'Eurípides

Cinema

  • 1973. Ratzia (La Redada). Director: Jose Antonio de la Loma
  • 1973. Aborto criminal. Director: Ignacio F. Iquino
  • 1976. Les llargues vacances del 36. Director: Jaime Camino
  • 1976. El jovencito Drácula. Director: Carlos Benpar
  • 1978. Oscar, Kina y el Laser. Director: J. Maria Blanco[6]
  • 1979. La verdad del caso Savolta. Director: Antonio Drove
  • 2004. Bitter Kas. Director: Eduard Grau
  • 2006. La silla. Director: Julio D. Wallovits
  • 2015. La Red. Director: Samuel Quiles Palop
Televisió
  • 1997. El joc de viure. Sèrie emesa per TV3
  • 1999. La tramuntada. Sèrie emesa pel C33.
  • 1998. Laberint d'ombres. Sèrie emesa per TV3.
  • 2002. El cor de la ciutat. Sèrie emesa per TV3
  • 2010. La sagrada família. Sèrie emesa per TV3
  • 2014. Kubala, Moreno i Manchon. Sèrie emesa per TV3

Referències[modifica]

  1. «Dora Santacreu». IMDb. [Consulta: 24 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 Isart, Rosa M. «La vocació enèrgica: Dora Santacreu». Entreacte. Revista d'arts escèniques i audiovisuals, 02-05-2017. [Consulta: 24 octubre 2020].
  3. «Dora Santacreu». aadpc.cat. [Consulta: 3 febrer 2019].
  4. «Dora Santacreu» (en castellà). Associació d'actors i directors professionals de Catalunya (aadpc). [Consulta: 24 octubre 2020].
  5. Fondevila, Santiago. «Polifonía para tres voces femeninas» p. 40. La Vanguardia, 15-01-2002. [Consulta: 24 octubre 2020].
  6. «OSCAR, KINA Y EL LASER (1979)» (en anglès). [Consulta: 3 febrer 2019].

Enllaços externs[modifica]