Dormitori
Un dormitori és una habitació emprada, sobretot, per a dormir-hi, i/o descansar. No obstant això, també pot utilitzar-se per llegir, veure la televisió, vestir-se o realitzar altres activitats.[1] En algunes cultures, els dormitoris específics constitueixen una part important de la llar. En altres, els espais usats principalment per a altres activitats durant el dia es converteixen en dormitoris durant la nit.
Història[modifica]
A les cases victorianes més grans, era comú tenir accessible des del dormitori un tocador per a la dama de la casa i un vestidor per al cavaller.[2] Els dormitoris en àtic existeixen en algunes cases; atès que només estan separats de l'aire exterior pel sostre, generalment són freds a l'hivern i poden fer massa calor a l'estiu. El pendent de les bigues que sostenen un sostre inclinat també les fa inconvenients. A les cases on vivien els servents, sovint feien servir dormitoris a l'àtic.
En el segle xiv, la classe baixa dormia sobre matalassos farcits de fenc i palla d'escombra. Durant el segle xvi, els matalassos farcits de plomes van començar a guanyar popularitat entre els qui podien permetre'ls. A la persona comuna li aniria bé si pogués comprar un matalàs després de set anys de matrimoni.[3] En el segle xviii, el cotó i la llana van començar a ser més comuns. El primer matalàs de molls helicoïdals no es va inventar fins al 1871.[3] El matalàs més comú i més comprat és el matalàs de molls interns, encara que hi ha disponible una àmplia varietat de materials alternatius, com escuma, làtex, llana i fins i tot seda. La varietat d'opcions de fermesa va des d'un matalàs relativament suau fins a un de força ferm. Un dormitori pot tenir lliteres si dues o més persones comparteixen una habitació. Un orinal guardat sota el llit o en una tauleta de nit era habitual en el període anterior a la fontaneria i els banys domèstics moderns als habitatges.
Dormitoris en els diferents llocs del món[modifica]
Generalment, moltes cases a Amèrica del Nord i Europa tenen almenys dos dormitoris, un de principal dedicat als caps de família, com el marit i l'esposa, i un, de vegades més, per als nens o hostes. En comunitats eclesiàstiques, castrals, refugis de muntanya… s'utilitzen dormitoris comuns. Donada la gran densitat poblacional de diverses ciutats, establiments hostalers han adoptat els dormitoris-nínxol on la superfície de l'espai és cobert pel matalàs, sobre el qual el client ha de romandre en posició asseguda o jaguda, i diferent accessoris queden acoblats o encastats a les parets i sostre.
Els mobles i altres articles presents en els dormitoris varien granment, depenent del gust i de la tradició local. Per exemple, un dormitori pot incloure un o diversos llits de formes i mides específiques (individual o de matrimoni, lliteres, encastades, nius), aparadors, tauletes de nit, un o més armaris, catifa… Els armaris encastats són menys comuns a Europa que a Amèrica del Nord, així hi ha major ús de vestidors o d'armaris individuals a Europa. Alguns dormitoris també inclouen articles com ara tocador, escriptori, taula, cadira, butaca, prestatgeries i accessoris com ara llums, despertador, telèfon, televisió...
Algunes habitacions que es poden associar al dormitori són:
- Un vestidor, que disposa de diversos armaris per guardar la roba i miralls per vestir-se.
- Una cambra de bany individual connectada per una porta amb el dormitori.
Tipus de dormitoris[modifica]
- Dormitori de matrimoni. Cal tenir en compte que el llit és doble i ocupa un lloc més gran. És convenient disposar de dues tauletes de nit. Els capçals i tauletes de disseny modern són més pràctics que els clàssics. En comptes de capçal, una altra opció és una lleixa per col·locar objectes. Si pengen uns quadres a sobre, es donarà un aire més personal a l'habitació. Si disposeu d'espai per a un vestidor, la zona més propera al bany és el lloc ideal per ubicar-lo. És interessant planificar prestatgeries per a llibres, o un racó on llegir i treballar.
- Dormitori doble. Es caracteritza perquè té dos llits: no sempre és usat per un matrimoni, pot ser compartit per dos germans o servir per als convidats. Els criteris del dormitori de matrimoni es poden aplicar a aquest. Millor que tingui dues tauletes que una de central. Es recomana que l'amplada dels llits sigui àmplia. Lliteres, llits enlaire o niu són perfectes opcions, ja que ocupen menys espai i compleixen més funcions que les exemptes.
- Dormitori individual. Són espais on només hi ha un llit de plaça. La decoració dependrà de la persona que ho ocupi. Però sempre és recomanable la tauleta, taula amb cadira per treballar i butaca per llegir. L'armari és preferible que estigui dins. Admet llits amb dosser o altres de línies més rectes.
- Dormitori estudi. Com compleix una doble funció, la seva resolució és diferent de les anteriors. Ha de resultar còmode per treballar, per la qual cosa si cal es sacrifiquen algunes de les comoditats dels pensats només per dormir. El llit es converteix en un element, ja que la part principal és el racó de feina. A les habitacions altes l'espai es pot dividir en dues zones, amb una tarima de fusta que formi un altell per al llit i reservar la part inferior per a estudi, o al contrari. Al mercat hi ha modulars per a les necessitats d'aquest tipus de dormitoris.
- Dormitori infantil. Els nens necessiten lloc per jugar i a més per emmagatzemar joguines. Es recomana conjunts de mobles a mida, o modulars que aprofitin l'espai. Quan és nadó, el llit se substitueix pel bressol. Admeten una decoració amb més color i teles que els juvenils.
Il·luminació[modifica]
Per les seves diferents usos, es recomana disposar en el dormitori d'una varietat de sistemes d'il·luminació:
- Il·luminació general, proporcionada per un llum o focus estàndard que enllumenin la major part de les habitacions. S'utilitza durant el dia per realitzar les activitats quotidianes.
- il·luminació de nit, composta per llum sobre aplics sobre les tauletes amb un focus de llum tènue i limitat. S'utilitza abans i durant les hores de son.
- il·luminació de lectura, representada per focus sobre llums col·locats sobre el llit. És la més adequada per a llegir. Per llegir en posició ajaguda sense molestar una parella que desitja dormir hi ha la llum nimblight.
Consells útils[modifica]
- El dormitori ha de ser una habitació exterior perquè pugui ser ventilada diàriament.
- El millor sistema per aïllar un dormitori de la llum exterior és proveir-lo de persianes. No obstant això, en moltes cultures se'n prescindeix sistemàticament.
- Un bon aïllament acústic també resulta convenient per procurar un bon somni.
- La posició dels llits pot contribuir a potenciar l'espai usat com a tal. Per això es poden fer servir diversos sistemes com cabines, catres o llits plegables en cas d'habitacions molt petites o on cal estalviar espai.
- Els colors clars ajuden a donar amplitud a l'espai i la lluminositat. També contribueixen a generar sensacions de tranquil·litat i repòs.
Referències[modifica]
- ↑ Josep Massot i Muntaner. Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 419–. ISBN 9788478268627.
- ↑ Yorke, Trevor (2005) The Victorian House Explained. Newbury: Countryside Books ISBN 9781846748233; p. 105
- ↑ 3,0 3,1 «Beds in Late Medieval and Tudor Times». Beds in Medieval and Tudor Times. Old and Interesting. [Consulta: 10 novembre 2011].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dormitori |