Dory (barca)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Antic dory de pesca
Dorys apilats a Lunenburg.

Un dory és una barca petita, d'uns 5-7 metres de llarg (16-23 peus). Habitualment és de fons pla, cala poc i és de pes lleuger.[1][2] La construcció és senzilla, amb un buc de cantell viu (amb els costats formant una unió cantelluda amb el fons) i línies simples. Durant segles, els dorys foren usats per a pescar. En aigües costaneres i en alta mar.

Història[modifica]

Antecedents[modifica]

Els precursors dels dorys no es coneixen amb precisió. A Europa i en altres parts del món hi havia barquetes petites de fons pla per tot arreu (Itàlia, Escandinàvia, Mediterrani…). Les tècniques constructives eren variades: des d'un tronc buidat (com esmentava Vegeci) fins a barquetes amb bucs a base de llates (tinglades o per testa).

  • Un exemple de barca catalana de fons pla era la pastera, esmentada per Eiximenis.[3][4]

Orígens[modifica]

L'origen dels dorys pròpiament dits se situa a les costes properes a Terranova i Nova Anglaterra. Un estudiós del tema, Howard Chapelle, afirmava que: “... alguna mena de dorys s'empraven a les costes de Massachusetts des de 1726 pel cap baix...”. Està documentat l'ús de barquetes de fons pla d'origen francès per a navegar pel riu Sant Llorenç des de 1671. Aquestes barquetes franceses, de construcció senzilla, podien haver inspirat els primers dorys. En aquella època les barques costaneres de les colònies angleses eren de la mena de les anomenades “wherry” (segons indiquen alguns autors). Els dorys podrien ser el resultat, més o menys lògic, de la integració dels wherrys i de les barquetes franceses de fons pla.

Descripció[modifica]

Segons John Gardner, un expert en dorys, el que caracteritza un dory és la seva construcció basada en llistons de fusta longitudinals per al fons i els costats. La forma del buc pot ser variable.[5][6][7]

Concretant una mica, un dory podria ser definit com una barca petita amb les característiques següents:

  • un fons pla en el sentit transversal format per llates longitudinals (però una mica corbat en sentit longitudinal, amb la proa i la popa alçades sobre la horitzontal)
  • uns costats alts, formats per llates corbades de manera natural (sense intervenció del vapor), forçant-les a la posició desitjada
  • les llates dels costats tenen les testes de proa i popa “amagades” sobre la roda de proa i el “codast”. Aquesta ocultació es fa tallant les testes al biaix i presentant el biaix a la roda i el codast.
  • amb molt poques excepcions, la popa està formada per un espill molt estret.

Qualitats marineres[modifica]

Els costats molt alts i oberts en angle, i la proa i popa alçades fan que els dorys siguin molt adequats per a les tasques tradicionals de pesca en zones amb ones altes. L'estabilitat inicial és molt petita: un dory escora amb molta facilitat. Però, a mesura que augmenta l'escora, la flotabilitat del costat enfonsat augmenta ràpidament i mostra una estabilitat final molt gran. La proa i popa afilades proporcionen un bon comportament en contra i a favor de les onades trencants.

  • Remar contra el vent és cansat. Els costats alts provoquen una superfície exposada molt alta.

Variants[modifica]

Dory de Swampscott[modifica]

[8][9]

Dory dels Grans Bancs de Terranova[modifica]

[10][11]

Dory de Gloucester[modifica]

[12]

Dorys del Pacífic[modifica]

[13]

Dorys de Bay of Islands[modifica]

[14]

Referències[modifica]

  1. ↑ The New American Cyclopaedia: A Popular Dictionary of General Knowledge. Appleton, 1867, p. 404–. 
  2. ↑ George Morley Story; W. J. Kirwin; John David Allison Widdowson Dictionary of Newfoundland English. University of Toronto Press, 1990, p. 146–. ISBN 978-0-8020-6819-4. 
  3. ↑ Ribó Golovart, Alexandre; Secció de Ciències i Tecnologia Els Bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX: Alexandre Ribó Golovart ; [l'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Salvador Alegret i Sanromà]. Institut d'Estudis Catalans, 28 novembre 2012, p. 135–. ISBN 978-84-9965-149-1. 
  4. ↑ Cosme Aguiló. Toponímia i etimologia. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 267–. ISBN 978-84-8415-421-1. 
  5. ↑ John Gardner. The Dory Book. Mystic Seaport Museum, 1987. ISBN 978-0-913372-44-9. 
  6. ↑ Verne Huser. River Running: Canoeing, Kayaking, Rowing, Rafting. The Mountaineers Books, 1 gener 2001, p. 48–. ISBN 978-0-89886-701-5. 
  7. ↑ Geoff Heriot. In the South: Tales of Sail and Yearning. Australian eBook Publisher, 29 novembre 2012, p. 197–. ISBN 978-0-9873698-2-6. 
  8. ↑ Wooden Boat Magazine. Thirty Wooden Boats: A Second Catalog of Building Plans. WoodenBoat Books, 1988, p. 20–. ISBN 978-0-937822-15-9. 
  9. ↑ Hallie E. Bond. Boats and Boating in the Adirondacks. Syracuse University Press, juliol 1998, p. 295–. ISBN 978-0-8156-0374-0. 
  10. ↑ Fraser Wheaton. Grand Banks Dory Plans: A Step-By-Step Guide to Building Your Own Dory. CreateSpace Independent Publishing Platform, 29 abril 2016. ISBN 978-1-5330-1361-3. 
  11. ↑ John R. Stilgoe. Lifeboat. University of Virginia Press, 2003, p. 116–. ISBN 978-0-8139-2221-8. 
  12. ↑ Harold H. Payson. How to Build the Gloucester Light Dory. WoodenBoat Books, 1986, p. 3–. ISBN 978-0-937822-04-3. 
  13. ↑ Jeanna Rosembalm Bottenberg. The Dory Fleet of Pacific City. Arcadia Publishing, 2008, p. 41–. ISBN 978-0-7385-5813-4. 
  14. ↑ The Bay of Islands dory.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dory_(barca)&oldid=32307707»