Dryas antic superior
El Dryas antic superior[1] (en anglès: Older Dryas) va ser un estadi o període fred situat entre el Bølling i l'Allerød (període més càlids) fa aproximadament 14.000 anys (BP), cap al final del Plistocè. L'escalfament gradual des del cim del últim període glacial 22.000 anys BP, han estat interromputs per tres onades de fred, el Dryas antic superior, que ha estat precedit pel Dryas antic inferior i seguit pel Dryas recent. Els Dryas porten el nom del gènere de plantes àrtiques i alpines Dryas, els fòssils de les quals es troben en altes concentracions en els dipòsits dels períodes més freds.
El Dryas antic inferior era un període establert per Blytt-Sernander variable, fred i sec, s'observa en evidència climatològica en només algunes regions, depenent de la latitud. A les regions on no s'observa, el Bolling-Allerød es considera com un únic període interestadial (calent). L'evidència del Dryas antic inferior és més forta en el nord d'Euràsia, en particular a la part del Nord d'Europa més o menys equivalent a la Zona de pol·len Ic.
Dates[modifica]
A Groenlàndia el Dryas antic superior apareix com un bec cap avall entre el Bolling i l'Allerød.[2]
El Dryas antic superior està «centrat», prop de 14.100 anys BP i és de 100 a 150 anys de durada cap a 14.250 BP.
Descripció[modifica]
El nord d'Europa presentava una alternança entre estepa i tundra depenent de la línia de permagel i la latitud. En les regions més humides al voltant de llacs i corrents d'aigua hi havia bosqines de bedolls nans, salzes i ginebres.
Flora[modifica]
Les espècies del Dryas antic superior normalment es troben en sediments sota la capa del fons de la torbera Les espècies indicadores són plantes alpines:
- Betula pubescens bedoll ;
- Pinaceae pins;
- Dryas octopetala, o dryas;
- Salix herbacea, o salze nan;
- Oxyria digyna,.
Espècies de praderia són:
Fauna[modifica]
Els mamífers de les planes predominaven.
- Bison priscus,
- Rangifer tarandus, ren
- Megaloceros giganteus
- Alces alces, ant
- Cervus elaphus, érvol
- Ovibos moschatus
- Saiga tatarica, la saiga
- Equus ferus, cavall salvatge.
- Coelodonta antiquitatis, rinoceront
- Mammuthus primigenius, mamut
Entre els carnívors, Carnivora:
- Ursus arctos, os bru
- Ursus spelaeus, os de les cavernes
- Crocuta crocuta, hiena tacada
- Panthera spelaea, lleó de les cavernes
- Canis lupus, llop
- Vulpes lagopus, guineu àrtica
- Gulo gulo, elgolut
Entre els carnívors marins: Phocidae:
- Odobenus rosmarus, morsa
Entre els Cetacea Odontoceti, els Monodontidae:
- Delphinapterus leucas, la beluga
- Orcinus orca, orca
dels Mysticetian Eschrichtiidae:
- Eschrictius robustus, l balna grisa
Entre els petits mamífers:
- Lepus tanaiticus, la llebre
- Ochotona spelaeus, la pika
- Spermophilus, esquirol
- Allactaga jaculus, els jerboa
Humans[modifica]
Euràsia va estar poblada pel Homo sapiens sapiens (home de Cro-Magnon) en el Paleolític superior.[3]
Ja es trobava el gos, Canis familiaris.
Referències[modifica]
- ↑ Riba i Arderiu i Reguant i Serra, 1986, «Dryas antic superior».
- ↑ Perry, Charles A., Hsu, Kenneth A.; Geophysical, archaeological, and historical evidence support a solar-output model for climate change. Section: Model Timeline Calibration, Proceedings of the National Academy of Sciences.
- ↑ http://www.palaeolithic.dk/books/JAS_39/excerpt.pdf Eriksen, Berit Valentin; Reconsidering the geochronological framework of Lateglacial hunter-gatherer colonization of southern Scandinavia.
Bibliografia[modifica]
- Riba i Arderiu, O.; Reguant i Serra, S. Una taula dels temps geològics. Institut d'Estudis Catalans, 1986. ISBN 9788472830776.