Ecce homo (pel·lícula de 1918)
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Abel Gance  |
| Protagonistes | |
| Producció | Louis Nalpas (en)  |
| Guió | Abel Gance |
| Fotografia | Léonce-Henri Burel |
| Productora | Film d'art |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1918 |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema mut |
 | |
Ecce homo (també conegut com Le Soleil noir) és una pel·lícula francesa dirigida per Abel Gance el 1918, que va quedar inacabada.
Argument[modifica]
Una mena de profeta intenta consolar els homes al final de la Primera Guerra Mundial. Incomprès, està internat en un asil psiquiàtric. Per convèncer, finalment decideix utilitzar el cinema.[1]
Repartiment[modifica]
- Albert t'Serstevens : Jean Novalic
- Sylvio de Pedrelli
- Berthe Bady
- Dourga
Producció[modifica]
Aquesta pel·lícula romandrà inacabada (3 hores de presses), i Abel Gance comença la pel·lícula J'accuse.
| « | Ràpidament m'adono que el meu tema és massa elevat per a tot el que m'envolta, fins i tot per als meus actors que no emeten prou radioactivitat. Em mataré molt ràpidament si continuo donant aquesta tensió sense cap objectiu. | » |
| — Abel Gance[2] | ||
Referènces[modifica]
- ↑
PDF
Élodie Tamayo. «Les évangiles de lumière d'Abel Gance : une voie pour l'inachevé». KinéTracesÉditions, février 2017..
- ↑ citat a Roger Icart. Abel Gance, ou Le Prométhée foudroyé. L'Âge d'Homme, 1983, p. 485 (Histoire et théorie du cinéma volume 6). ISBN 978-2-8251-3352-1..
