Efebo con radio
| Forma musical | obra de composició musical  |
|---|---|
| Compositor | Salvatore Sciarrino |
Efebo con radio és una composició musical per a orquestra i contralt solista del compositor Salvatore Sciarrino. Efebo con radio significa "Nen amb una ràdio".
Característiques generals[modifica]
La peça funciona des de la imitació a la reproducció hiperrealista d'un nen amb la seva ràdio. En una entrevista, el propi Sciarrino comenta què l'ha inspirat:
“La idea original de l'Efebo de ràdio va ser el ressorgiment de records de llargues tardes solitàries passades davant de la ràdio, jugar canvi de programes, escoltant alhora les cançons i anuncis, en fi, qualsevol cosa que va colpejar la meva imaginació malenconiosa (...)”
Efebo con radio suposa a nivell conceptual una recerca en el llenguatge i el discurs, fent servir la cita d'altres músiques (standard jazz nord-americà).
Orquestració[modifica]
Plantilla orquestral[modifica]
- Orquestra: 2 Flautes, 2 Oboès, 1 Clarinet en Sib i 1 Clarinet Baix en Sib, 2 Fagots, 2 Trompes, 2 Trompetes, 1 Trombó, Timbales (amb plat), Triangle, Plat de Charleston, Placa d'acer inoxidable, Bombo, Celesta, Harpa, Violins I (almenys 4), Violins II (almenys 4), Violes (almenys 4), Violoncels (almenys 4) i Contrabaixos (almenys 2)
- Solista: Contralt
Orquestració[modifica]
L'orquestra s'utilitza per a reproduir les interferencies radiofòniques i, a la vegada, la música o els elements sonors de la "freqüència que es sintonitza". El propi Sciarrino descriu com juga amb aquests elements a nivell orquestral:
“Es pot distingir aproximadament tres nivells en la intel·ligibilitat de les transmissions. Els que no s'altera, que ve dels emissors habituals. Llavors els que, tot i la superposició d'una pertorbació, proporcionen una recepció separada, encara que petita. Finalment, aquells la deformació ja dins del senyal, amb independència de l'alteració del soroll de fons superposat a ell.”
Estructura formal[modifica]
La macroforma de la peça es redueix a un A B A'.
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- O. Poce: Il processo compositivo di Salvatore Sciarrino e la musica per strumento solo (diss., U. de Roma, 1987) «Dossier Salvatore Sciarrino», Entretemps, ix (1990).
- M. Mazzolini: «Del interrogare», Sonus [Potenza], ii/3 (1990), 45–56 [entrevista].
- G. Borio: «Der italienische Komponist Salvatore Sciarrino»’, NZM, Jg.152, nº 5 (1991), pag. 33–6.
- D. Osmond-Smith: ‘Salvatore Sciarrino’, Viking Opera Guide, ed. A. Holden y otros (Londres, 1993), pag. 268–9.
- G. Thomas: «The Poetics of Extremity», MT, lxxxix (1993), pag. 193–6.
- C. Vincoletto: Salvatore Sciarrino: una poetica del silenzio (diss., U. de Turin, 1993).
- N. Hodges: «A Volcano Viewed from Afar: the Music of Salvatore Sciarrino», Tempo, nº 194 (1995), pag. 22–4.
- F. Giomi and M. Ligabue: «Gli oggetti sonori incantati di Salvatore Sciarrino: analisi estetico-cognitiva di Come vengano prodotti gli incantesimi?», NRMI, xxx (1996), pag 155–79.
- P. Petazzi: Percorsi viennesi e altro Novecento (Potenza, 1997).
- R. Giuliani: Salvatore Sciarrino: catalogo delle opere (Milan, 1999) [incl. bastante bibliografía].