Vés al contingut

Efecte hipercròmic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'efecte hipercròmic és un notable increment de l'absorbància de l'ADN causada per la desnaturalització de la doble cadena de la molècula d'ADN.[1][2] Gràcies a l'efecte hipercròmic podem mesurar el grau d'hibridació entre dues catenàries d'ADN. Les bases nitrogenades absorbeixen llum de 260 nm. Quan l'ADN no està desnaturalitzat, les bases estan molt juntes i absorbeixen poca llum. En augmentar la temperatura, l'ADN es desnaturalitza, se separen les dues catenàries i les bases queden més exposades al medi, cosa que fa que augmenti la seva absorbància.

Referències[modifica]

  1. «Tema 2». Arxivat de l'original el 2019-07-24. [Consulta: 16 juliol 2019].
  2. «Propiedades fisico-químicas de los nucleótidos». Arxivat de l'original el 2018-11-18. [Consulta: 16 juliol 2019].