El Clot del Moro

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Clot del Moro
Imatge

Localització
Map
 42° 15′ 40″ N, 1° 58′ 46″ E / 42.261028°N,1.979425°E / 42.261028; 1.979425
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaBerguedà
MunicipiCastellar de n'Hug Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud960 m Modifica el valor a Wikidata

El Clot del Moro és un paratge del municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà), i antiga entitat de població[1] [a] actualment deshabitada, on a principis del segle XX s'hi va construir la Fàbrica de Ciment Asland, el Xalet del Clot del Moro i una sèrie d'habitatges a manera de colònia industrial, tot i que no va arribar a constituir pròpiament una colònia.

Descripció[modifica]

A l'entorn de la fabrica es van construir uns edificis que recorden els de les colònies industrials. L'element central era la casa dels convidats o de les autoritats, al costat de la qual hi ha una església que imita l'estil romànic. La casa fou construïda per l'arquitecte Lluís Homs i Moncusí. Es va construir un bloc de cases per als tècnics i un altre per a la guàrdia civil. En canvi solament hi havia dos blocs per als obrers. No es va desenvolupar una verdadera colònia industrial perquè la majoria de personal provenia de Castellar de n'Hug o de la Pobla de Lillet. Es comenta que a l'hivern quan tot estava nevat els de Castellar hi havien d'arribar tot caminant per sobre la canonada perquè el fregament de l'aigua en baixar desprenia una escalfor que feia fondre la neu. Alguns de la Pobla que tenien sort utilitzaven el carrilet.[2]

Notes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Clot del Moro
  1. Actualment no té cap habitant, i de fet, a idescat no consta com a entitat de població

Referències[modifica]

  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  2. Casanelles i Rahola, Eusebi «La fàbrica del Clot del Moro». L'Erol, 29, 1990, pàg. 14-18 [Consulta: 27 gener 2019].