El Mesull
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Sarroca de Bellera  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 3 (2019) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.383,5 m | |||
El Mesull és un nucli de l'entitat municipal descentralitzada de Manyanet al terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà.[1] Fins al 1972, però, formava part de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça.
És a més de 2 km al nord-est del cap del seu antic municipi, en el mateix vessant de muntanya on hi ha Benés i Manyanet, a la dreta del riu de Manyanet.
Es troba a la part central del seu antic municipi, i a la nord-oest de l'actual de Sarroca de Bellera, al peu d'un serrat i a prop del barranc de la Coscolla, afluent per la dreta del riu de Manyanet. És accessible des de Sarroca de Bellera seguint cap al nord-oest la carretera L-521, i, al cap d'un quilòmetre, quan està a punt d'entroncar amb la N-260, surt cap al nord una pista rural asfaltada que mena a Xerallo, Castellgermà, les Esglésies i la Mola d'Amunt, on arriba en uns 900 metres. Des d'aquest lloc surt cap al nord la pista que comença seguint la vall del riu de Manyanet aigües amunt, però enfilant-se cada cop més decididament cap al nord-oest. Així, en poc més de 3 quilòmetres s'arriba al poble de Benés. Des d'aquest poble cal continuar cap al nord-est per la pista que mena en uns 6 quilòmetres al Mesull. Un quilòmetre i mig abans d'arribar-hi, però, cal seguir una pista secundària que marxa de la principal cap al sud-est.
L'església del Mesull, dedicada a sant Esteve, és sufragània de la de sant Pere de Manyanet.
Etimologia[modifica]
Joan Coromines (op. cit.) proposa que el Mesull' procedeix d'una arrel cèltica, clarament indoeuropea, que indica situació intermèdia del poble respecte d'altres.
Història[modifica]
El 1381 era senyoriu dels Erill, i tenia 7 focs (uns 35 habitants).
El 1970 tenia 9 habitants, que es van reduir a 4 el 1981. El 2005 hi estaven censades 6 persones, cosa que significava una certa recuperació de la població. El 2019 tenia 3 habitants.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «El Mesull». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «252017 Sarroca de Bellera». Idescat. [Consulta: 28 agost 2020].
Bibliografia[modifica]
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "El Mesull". Dins Pallars Jussà, III. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1
- BOIX, Jordi. "Benés", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- COROMINES, Joan. "Mesull, Meüll, Marull, Mosoll". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. V L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9.