El Soler de Jaumàs
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Masia  | ||||||
| Construcció | XV, XVII, XVIII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Puig-reig (Berguedà) | ||||||
| Localització | Sortida Puig-reig sud de C-16, direcció Viver i Serrateix. A 4 km, pista a la dreta. (Berguedà) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 3671 | ||||||
| |||||||
El Soler de Jaumàs[1] (o també el Soler de Geumar, segons algunes fonts) és una masia del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Malgrat que la Masia del Soler de Jaumàs ha sofert moltes modificacions, són ben definits els diferents períodes constructius. L'estructura respon a la tipologia de masia dels segles XV i XVI amb coberta a dues vessants amb la façana principal horitzontal (malgrat les últimes modificacions). A tramuntana, la masia conserva l'estructura més antiga, torre de defensa, gairebé anul·lada del tot. A migdia els porxos corresponen a l'ampliació del segle xviii i també la capella de la casa advocada a Sant Julià, que fou reformada i ampliada l'any 1878. Aquesta capella tenia un interessant altar barroc que fou cremat durant la Guerra Civil (1936-1939). És també interessant la sala i la cuina.[2]
Història[modifica]
És una de les propietats més antigues de Puig-reig. Situada en un indret estratègic, prop del camí ral, el Soler amplià considerablement les seves propietats al llarg del segle xvii i XVIII amb una política matrimonial molt clara de casaments amb pubilles riques. No obstant això, el cas de l'annexió de la propietat de Farriols obeeix a una altra causa, ja que el darrer propietari del Soler de Jaumàs, Climent Nadeu Soler de Jaumàs, el 1790, en els capítols matrimonials d'una neboda, Antònia Rodoreda i Soler, de Casserres, amb Miquel Corominas i Alsina, de Farriols, deixava escrit que, si moria sense descendència, llegava la propietat a la seva neboda amb la condició que unissin les dues propietats i visquessin a la casa del Soler de Jaumàs.[3]
La Masia conserva una considerable documentació familiar des del segle XV-XVI.[2]
La Masia del Soler de Jaumàs fou fogatjada l'any 1553: "Pere Joan Soler".[4][2]
La masia és documentada des del segle xiii com una de les propietats dels Templers a la parròquia de Santa Maria de Merola. Part de les terres depenien de la senyoria jurisdiccional del Monestir de Santa Maria de Serrateix, a qui pagaven censos. Al segle xv tenien casa al recinte casteller de Puig-reig i estaven obligats arranjar les obres de la muralla.[2]
El patrimoni familiar augmentà considerablement als segles xvi i xvii i foren batlles del terme nomenats pels Hospitalers.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Mas el Soler de Geumar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 juliol 2014].
- ↑ Arxiu Corona d'Aragó. NOTARIALS- Berga BR-372 folis del 383 al 386 i NOTARIALS- Berga BR- 372 folis 207 al 216. Notari Arquer de Berga - inscrit per Joaquim Claris de Berga - l'1-IX-1790
- ↑ Iglesies, J: El Fogatge de 1553, t. l. pp.467. Barcelona,1979.
Enllaços externs[modifica]
- «El Soler de Jaumàs». Mapa de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Soler de Jaumàs |