Elena Salvador Irigoyen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Elena Salvador».
Infotaula de personaElena Salvador Irigoyen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1868 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (95/96 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosé García-Riquelme y Venero (–1905) Modifica el valor a Wikidata
FillsAntonio García-Riquelme Salvador Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntonio García Riquelme (sogre per línia masculina) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0759225 Musicbrainz: 5f51c005-0a75-46b6-8ad5-41daf819ca46 Find a Grave: 75733067 Modifica el valor a Wikidata

Elena Salvador Irigoyen (Madrid, 1868- 12 de novembre 1964) va ser una actriu espanyola.[1]

Biografia[modifica]

Retrat a l'oli de Santiago Rusiñol (1896).

Una de les principals exponents de l'escena espanyola en el primer terç del segle xx, en la dècada de 1900 entra a formar part de la llavors principal companyia teatral d'Espanya: La de María Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza. Amb ells estrena obres dels més destacats dramaturgs del moment, com Jacinto Benavente (La princesa Bebé, 1906;[2] Campo de armiño, 1916; La vestal de Occidente, 1919), els germans Álvarez Quintero (El genio alegre, 1907[3]), Ángel Guimerà (La araña, 1908);[4] Eduard Marquina i Angulo (Las hijas del Cid, 1908; El retablo de Agrellano, 1913), Manuel Linares Rivas (Añoranzas ,1906; La fuente amarga, 1910), Francisco Villaespesa (El alcázar de las perlas, 1911) o Benito Pérez Galdós (Alceste, 1914).[5]

Dotada també de dots per a la comèdia, en 1910 va estrenar la famosa sarsuela La corte de Faraón.[6]

Amb posterioritat a la Guerra civil espanyola, va intervenir en l'estrena de Historia de una escalera (1949), d'Antonio Buero Vallejo.

Quant a la seva carrera cinematogràfica, va debutar en 1926 amb Cabrita que tira al monte (1926) i un any després formava part del repartiment de La chica del gato i el 1946 va actuar a la pel·lícula argentina, Un beso en la nuca dirigida per Luis Mottura.

Casada amb l'actor i director José Riquelme, mort el 1905, ambdós foren pares de l'actor Antonio Riquelme.

Referències[modifica]