Elisabeth Schüssler Fiorenza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElisabeth Schüssler Fiorenza

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1938 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Cenad (Romania) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Würzburg
Universitat de Münster Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòloga, professora d'universitat, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Notre Dame Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Elisabeth Schüssler Fiorenza (Cenad, Regne de Romania, 17 d'abril de 1938) és una teòloga feminista[1] catòlica romana romanesa.

Vida[modifica]

Nasqué com a Elisabeth Schüssler el 17 d'abril del 1938 a Cenad, a la regió del Banat del Regne de Romania, on pertanyia a la població catòlica de parla sueva del Banat d'una comunitat ètnicament mixta. Quan l'exèrcit rus avançava a través de Romania a finals del 1944, els seus pares van fugir amb ella cap al sud d'Alemanya. Posteriorment es van traslladar a Frankfurt. on assistí a escoles locals. Va estudiar de 1958 a 1962 a la universitat de teologia catòlica de Würzburg.

El 1967 es va casar amb Francis Schüssler Fiorenza, un teòleg estatunidenc que estudiava a Alemanya.

El 1970 es va doctorar a la Universitat de Münster amb una tesi sobre el domini i el motiu dels sacerdots a l'Apocalipsi. L'obra va ser creada per suggeriment de l'estudiós del Nou Testament de Würzburg Rudolf Schnackenburg

El 1970, tant ella com el seu marit van aconseguir plaça docent a la Universitat Catòlica de Notre Dame, on van tenir la seva filla, Christina. Després va ensenyar a l'Episcopal Divinity School a Cambridge (Massachusetts).[2]

El 1984, Schüssler Fiorenza va ser un dels 97 teòlegs i religiosos que van signar una declaració catòlica sobre el pluralisme i l'avortament, on feien una crida al pluralisme religiós i la discussió dins de l'Església Catòlica quant a la posició de l'església sobre l'avortament.[3] El 1995 Schüssler Fiorenza va rebre un doctorat honoris causa per la Facultat de Teologia de la Universitat d'Uppsala.[4]

Schüssler Fiorenza s'identifica com a catòlica i la seva obra es troba generalment en el context del cristianisme, tot i que gran part de la seva obra té una aplicabilitat més àmplia.

Obra[modifica]

Schüssler Fiorenza es va convertir posteriorment en cofundadora del Journal of Feminist Studies in Religion (revista de la qual en continua sent editora).[5] Després va ser nomenada primera catedràtica Krister Stendahl de Divinitat a la Harvard Divinity School. El seu marit, Francis Schüssler Fiorenza, és catedràtic d'estudis catòlics romans a la mateixa institució.

Schüssler Fiorenza és coeditora de Concilium.[5]Ella va ser la primera dona triada com a presidenta de la Society of Biblical Literature i va ser escollit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències el 2001.[5]

In Memory of Her: A Feminist Theological Reconstruction of Christian Origins és un dels llibres més antics i coneguts de Schüssler Fiorenza. Aquest treball, que defensava la recuperació de les contribucions oblidades de les dones a l'església cristiana primerenca, va establir un alt nivell de rigor històric en la teologia feminista. A més, ha publicat àmpliament en revistes i antologies.

A Schüssler Fiorenza se li atribueix la invenció del mot kiriarcat[6][7] al seu llibre But She Said: Feminist Practices of Biblical Interpretation.

In Memory of Her i Pau l'Apòstol[modifica]

En la reconstrucció del cristianisme primitiu a In Memory of Her,[8] Schüssler Fiorenza parla de Sant Pau apòstol en gran manera. Explora les seves epístoles i la narració del seu ministeri en els Fets dels Apòstols. Alguns veuen la relació entre Pau l'Apòstol i les dones com a misogin, i assenyalen passatges controvertits sobre la subordinació de les dones, el seu necessari silenci a l'església i molt més. Schüssler Fiorenza rebutja aquesta noció i aprofundeix en les històries per trobar el veritable Pau i la seva relació amb les dones.

Ella parla de les nombroses trobades que té Pau amb les dones a tot el cànon i en treballs apòcrifs, I assenyala que, a tot arreu, Pau veia les dones tan iguals com a persones com en el ministeri. Una atenció especial es dedica als Fets de Pau i Tecla, una història que, tot i tenir el nom de Pau al títol, tracten principalment de la santedat i el ministeri de la seva extraordinària companya femenina.[9]

Per acollir-se a l'origen d'aquesta reconstrucció de la igualtat de gènere, Schüssler Fiorenza recorre a un dels versos teològics fonamentals de Pau:

« Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist »
— ［Ga 3:28］

Schüssler Fiorenza veu aquesta afirmació com "una expressió clau ... de l'autocomprensió teològica del moviment missioner cristià que va tenir un impacte històric de gran abast".[10] També va combatre la comprensió gnòstica i entenia que "convertir-se en deixeble significa per a una dona convertir-se en "masculí ", com l'home", i renunciar als seus poders sexuals de procreació, perquè el principi masculí significa el regne celestial, angelical i diví, mentre que el principi femení representa la debilitat humana o el mal".[11] A les comunitats cristianes de Pau, les dones no havien de fer-se com els homes per ser més crues; simplement havien de seguir Crist. Des de la perspectiva de Schüssler Fiorenza, aquesta declaració a Gàlates és una confirmació de la legitimitat de, entre altres poblacions marginades, dones en el ministeri.

També discuteix els codis de la llar que es troben a Col 3,18-4,1 i 1 Pe 2:11-3:12, així com el que es poden extreure d'Efesis. Afirma que les llars i l'"església" allotjades en elles haurien estat originàriament espais d'igualtat de gènere, però a mesura que el cristianisme creixia i feia més pressions per conformar-se amb la cultura grecoromana, el sexisme hauria començat a enfilar-se. Els rols d'igualtat en el ministeri, com el primer càrrec de bisbe, es consideraven com a "[situacions] socialment volàtils".[12] Això, combinat amb el desig de treure el poder de l'església de la mà de dones benestants, va provocar la introducció del patriarcat a l'església paulina.

Si bé les restriccions i versos misogínics sovint citats eren una part de les epístoles de Pau en alguna forma, Schüssler Fiorenza insisteix que existien per ajudar a alleujar les tensions entre la naixent església i la cultura circumdant, així com per evitar la percepció de ser un culte. Tanmateix, les comunitats post-paulines i pseudo-paulines "[van esbossar] aquestes restriccions per canviar la igualtat en Crist entre dones i homes... en una relació de subordinació".[13]

Publicacions[modifica]

Alemany[modifica]

  • Der vergessene Partner. Düsseldorf 1964.
  • Priester für Gott. Münster (Westfalen), Univ., Diss., 1969/70.
  • Zu ihrem Gedächtnis… Eine feministisch-theologische Rekonstruktion der christlichen Ursprünge. Múnic-Magúncia 1988.
  • Brot statt Steine. Die Herausforderung einer feministischen Interpretation der Bibel.. Friburg / Suïssa 1988.
  • Frauenkirche – eine Exodusgemeinschaft. Lucerna 1990.
  • Das Buch der Offenbarung. Stuttgart 1994.
  • Jesus – Miriams Kind, Sophias Prophet. Gütersloh 1997.
  • Grenzen überschreiten. Der theoretische Anspruch feministischer Theologie. Münster 2004 (a Google books).
  • Gerecht ist das Wort der Weisheit. Historisch-politische Kontexte feministischer Bibelinterpretation. Lucerna 2008.
  • WeisheitsWege. Eine Einführung in feministische Bibelinterpretation. Stuttgart 2005.
  • Rhetorik und Ethik. Zur Politik der Bibelwissenschaften. Lucerna 2013.

Anglès[modifica]

  • Aspects of Religious Propaganda in Judaism and Early Christianity. Notredame, Indianapolis 1976.
  • The Apocalypse. Chicago 1976.
  • Invitation to the Book of Revelation. Garden City 1981.
  • In Memory of Her. A Feminist Theological Reconstruction of Christian Origins. Crossroad, Nova York 1983, ISBN 0-8245-0667-7.
  • Bread Not Stone. Boston 1984.
  • Theological Criteria and Historical Reconstruction. Berkeley 1987.
  • Revelation. Vision of a Just World. Minneapolis 1991.
  • But She Said. Boston 1992.
  • Discipleship of Equals. Nova York 1993.
  • Jesus – Miriam's Child. Nova York 1994.
  • Searching the scriptures. Nova York 1994/95.
  • The Power of Naming. Orbis Books, Maryknoll, Nova York 1996.
  • Sharing Her Word. Edinburgh u. a. 1998.
  • Rhetoric and Ethic. Minneapolis 1999.
  • Jesus and the Politics of Interpretation. Nova York 2000.
  • Wisdom Ways. Introducing Feminist Biblical Interpretation. Orbis Books, Maryknoll, Nova York 2001.
  • The Power of the Word. Scripture and the Rhetoric of Empire, Nova York 2007.
  • Changing Horizons: Explorations in Feminist Interpretation, Nova York 2013.

Literatura sobre Elisabeth Schüssler Fiorenza[modifica]

  • Elisabeth Gössmann: Ressenya sobre Elisabeth Schüssler Fiorenza: In Memory of Her. A Feminist Theological Reconstruction of Christian Origins. Nova York 1983 a: ThRv, vol. 80, 1984, pàgines 294-298.
  • K. Rödiger, Der Sprung in die Wirklichkeit ... Impulse aus dem rhetorischen Ansatz Elisabeth Schüssler Fiorenzas für die Rezeption biblischer Texte in narrativer Sozialethik (Ètica en el discurs teològic, vol. 18). Zuric / Münster 2009.

Referències[modifica]

  1. ↑ (anglès) BREAD NOT STONE: THE CHALLENGE OF FEMINIST BIBLICAL INTERPRETATION Los Angeles Times, 12 de maig de 1985
  2. ↑ «Elisabeth Schüssler Fiorenza» (en anglès). Encyclopedia of World Biography.
  3. ↑ Keller, Rosemary Skinner; Ruether, Rosemary Radford; Cantlon, Marie. Encyclopedia of women and religion in North America (en anglès). volum 3. Indiana University Press, 2006, p. 1104–1106. ISBN 0-253-34688-6. 
  4. ↑ «Honorary Doctors of the Faculty of Theology - Uppsala University, Sweden» (en anglès). Universitat d'Uppsala. [Consulta: 17 febrer 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 (anglès) Pàgina web de la facultat de la Harvard Divinity School Arxivat 2006-09-04 a Wayback Machine.
  6. ↑ En anglès kyriarchy
  7. ↑ «Així ho vàrem dir, i així seguim pensant! Manifest Maria de Magdala 1997 – 2019». Arxivat de l'original el 2019-12-28. [Consulta: 29 novembre 2019].
  8. ↑ En català, "En memòria d'ella"
  9. ↑ Fiorenza, Elisabeth Schüssler. In Memory of Her : A Feminist Theological Reconstruction of Christian Origins. 10th anniversary. Nova York: Crossroad, 1995. ISBN 0824513576. 
  10. ↑ Fiorenza, Elisabeth Schüssler. In Memory of Her : A Feminist Theological Reconstruction of Christian Origins. 10th anniversary. Nova York: Crossroad, 1995, p. 199. ISBN 0824513576. 
  11. ↑ Fiorenza, Elisabeth Schüssler. In Memory of Her : A Feminist Theological Reconstruction of Christian Origins. 10th anniversary. Nova York: Crossroad, 1995, p. 217. ISBN 0824513576. 
  12. ↑ Fiorenza, Elisabeth Schüssler. In Memory of Her : A Feminist Theological Reconstruction of Christian Origins. 10th anniversary. Nova York: Crossroad, 1995, p. 315. ISBN 0824513576. 
  13. ↑ Fiorenza, Elisabeth Schüssler. In Memory of Her : A Feminist Theological Reconstruction of Christian Origins. 10th anniversary. Nova York: Crossroad, 1995, p. 236. ISBN 0824513576. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabeth Schüssler Fiorenza
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elisabeth_Schüssler_Fiorenza&oldid=32861187»