Elisabetta Viviani

Elisabetta Viviani
	;
Biografia
Naixement	4 octubre 1955 (68 anys); Milà (Itàlia)
Activitat
Ocupació	cantant, showgirl, presentadora de televisió, actriu, pintora
Activitat	1974 –
Instrument	Veu
Obra
	Obres destacables (1975) Alle nove della sera; (1975) Macario uno e due; (1976) t Ma che scherziamo?; (1978) Macario più; (1981) Buonasera con...; (1981) Asso; (1983) A Flea in Her Ear; (1989) La moglie ingenua e il marito malato; (1989) Passioni; (1990) Evviva l'allegria; (1992) Simpaticissima; (2014) Sexy Shop ;

Elisabetta Viviani (Milà, 4 d'octubre de 1955) és una cantant, actriu i presentadora de televisió italiana. Va començar a treballar molt jove en alguns anuncis de televisió, inclosos els de la marca Sole Bianco, per als quals va gravar la cançó Susanna verso il sole i Invernizzi. Va assistir a l'escola de ballet milanès de Luciana Novaro.

El 1978 és l'any de l'èxit, gràcies a l'anime Heidi (versió italiana) del qual canta la banda sonora, i que ven un milió i mig d'exemplars. La cançó, amb lletres de Franco Migliacci, música de Christian Bruhn i cor de Baba Yaga,^[1] era el tema italià del famós anime japonès, dirigit per Isao Takahata, que s'emetria a la RAI.^[2]

L'1 de setembre de 1977, va tenir una filla, Nicole, amb Gianni Rivera.^[3] El febrer de 2007 va començar a treballar com a socorrista voluntària d'ambulàncies de la Creu Blanca a Milà i va obtenir una certificació, l'octubre de 2008. L'activitat va continuar durant 10 anys fins al Nadal de 2018.^[4]

El 2015, Elisabetta Viviani com a actriu, el cantant i compositor Dario Baldan Bembo i l'actor-escriptor Franco Romeo van realitzar un recital sobre la vida del papa Francesc amb la música de Baldan Bembo i amb text d'Adriano Bonfanti i Gigi Reggi, titulat Il primo a chiamarsi Francesco.^[5]

Cinema[modifica]

El As, directors Castellano e Pipolo (1981)
Sexy Shop, directors Maria Erica Pacileo i Fernando Maraghini (2014)

Televisió[modifica]

No, No, Nanette (Rai 1, 1974)
La donna serpente (Rai 1, 1976, film TV)
Il mostro turchino (Rai 1, 1976, film TV)
Valentina, una ragazza che ha fretta, dir. de Vito Molinari (Rai 1, 1977, film TV)
La pulce nell'orecchio de Georges Feydeau, dir. de Vito Molinari (Rai 1, 1983)
La moglie ingenua e il marito malato de Achille Campanile (Rai 1, 1985)
Passioni (Rai 1, 1989, serie televisiva)
In crociera (Rete 4, 1999, serie televisiva)

Referències[modifica]

↑ «Heidi» (en italià). SigleTV.Net. [Consulta: 6 juliol 2021].
↑ Bellola, Francesca «Elisabetta Viviani e la sua città Milano, tra passato e presente». okarte.it, 27-01-2016. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2021 [Consulta: 8 juliol 2021]. Arxivat 9 de juliol 2021 a Wayback Machine.
↑ Franco Bonera, Fausto Fini; Riviviamo i suoi momenti più belli - La Gazzetta dello Sport, 21 June 1979, pag. 5
↑ Cuscela, Maria «Sorridono i monti della Valsesia nelle tele di Elisabetta Viviani». okarte.it, 20-08-2016.
↑ Rossi, Pier «BORDIGHERA: SABATO IL RECITAL SU PAPA FRANCESCO, L'INTERVISTA A ELISABETTA VIVIANI». bordighera.net, 01-05-2015. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2021 [Consulta: 8 juliol 2021]. Arxivat 9 de juliol 2021 a Wayback Machine.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabetta Viviani

[1] «Heidi» (en italià). SigleTV.Net. [Consulta: 6 juliol 2021].

[2] Bellola, Francesca «Elisabetta Viviani e la sua città Milano, tra passato e presente». okarte.it, 27-01-2016. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2021 [Consulta: 8 juliol 2021]. Arxivat 9 de juliol 2021 a Wayback Machine.

[3] Franco Bonera, Fausto Fini; Riviviamo i suoi momenti più belli - La Gazzetta dello Sport, 21 June 1979, pag. 5

[4] Cuscela, Maria «Sorridono i monti della Valsesia nelle tele di Elisabetta Viviani». okarte.it, 20-08-2016.

[5] Rossi, Pier «BORDIGHERA: SABATO IL RECITAL SU PAPA FRANCESCO, L'INTERVISTA A ELISABETTA VIVIANI». bordighera.net, 01-05-2015. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2021 [Consulta: 8 juliol 2021]. Arxivat 9 de juliol 2021 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]