Elizabeth Cady Stanton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElizabeth Cady Stanton

Elizabeth Cady Stanton (1880) (1880) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 novembre 1815 Modifica el valor a Wikidata
Johnstown (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1902 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Woodlawn Modifica el valor a Wikidata
Presidenta National Woman Suffrage Association (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEmma Willard School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAbolicionisme i feminisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, activista pels drets de les dones, actriu, abolicionista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
MovimentTranscendentalisme, feminisme i abolicionisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHenry Brewster Stanton (1840–1887) Modifica el valor a Wikidata
FillsThéodore Stanton, Harriot Eaton Stanton Blatch Modifica el valor a Wikidata
ParesDaniel Cady Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Livingston (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 974 Project Gutenberg: 3186 Modifica el valor a Wikidata

Elizabeth Cady Stanton (Johnstown, 12 de novembre de 1815 − Nova York, 26 d'octubre de 1902) va ser una activista estatunidenca, abolicionista i figura destacada del moviment feminista.[1][2]

La seva Declaració de sentiments, presentada a la primera convenció de drets de les dones, celebrada el 1848 a la Convenció de Seneca Falls, Nova York, —document signat per seixanta-vuit dones i trenta-dos homes de diversos moviments i associacions polítiques de tarannà liberal i propers als cercles abolicionistes per estudiar les condicions i drets socials, civils i religiosos de la dona—[3] és sovint acreditada com l'inici dels moviments organitzats de drets de les dones i sufragi femení als Estats Units. Poc després de la convenció va conèixer Susan B. Anthony i juntes van fundar l'Associació Nacional de Dones pel Sufragi així com el diari The Revolution. Posteriorment va participar en el Consell Internacional de Dones a Washington.[4]

Va ser àvia de la també sufragista Nora Stanton Barney.

Biografia[modifica]

Infància[modifica]

Elizabeth Cady Stanton va néixer a una família de classe mitjana a Johnston, Nova York. El seu pare, Daniel Cady, va ser un destacat advocat, elegit al Congrés pel Partit Federalista (Estats Units) de 1814 a 1817, que més tard esdevingué jutge del tribunal de circuit i el 1847 jutge del Tribunal Suprem de l'estat de Nova York. La seva mare, Margaret Livingston Cady, era descendent de colons holandesos, filla del coronel James Livingston, un oficial de l’exèrcit continental durant la revolució americana.[5]

Elizabeth era la vuitena dels onze fills de la parella. Entre aquests germans grans, només Elizabeth i quatre de les seves germanes van arribar a l'edat adulta. Eleazar, l'únic noi de la família Cady que va sobreviure a la infància, va morir als vint anys, just després de graduar-se a la Union College[6]

Monument a Elizabeth Cady Stanton al cementiri de Woodlawn, Bronx, N. Y.

Aclaparada per les successives morts de diversos dels seus fills, Margaret Cady sembla haver estat sumida en una depressió que la va mantenir allunyada de l'educació dels nens supervivents.[7] La càrrega de l'educació de la jove Elizabeth va recaure en gran part sobre la seva germana, Tryphena, onze anys més gran que ella, i sobre el seu marit, Edward Bayard, fill d'un antic senador de Delaware i antic company de classe d'Eleazar a Union College que va treballar durant un temps com a aprenent del jutge Cady. Durant la seva infància, Elizabeth va estar immersa en l'atmosfera de l'estudi del seu pare, que acollia amb molta freqüència joves en pràctiques. Va ser mentre visitava el despatx del seu pare que es va adonar fins a quin punt la llei afavoreix els homes en detriment de les dones. S'adona que sota el principi de la cobertura, les dones casades legalment no tenen drets de propietat, no tenen ingressos propis o exerceixen els drets de custòdia dels seus propis fills. Va ser turmentada regularment sobre aquest tema pels empleats de l'oficina del seu pare, entre els quals hi havia Edward Bayard. Aquest últim juga un paper important en la seva creixent comprensió de la jerarquia de gènere integrada en el sistema legal nord-americà.[8]

A diferència de moltes dones d'aquest període, Elizabeth va rebre una sòlida educació. Va assistir a una escola mixta, Johnstown Academy, on va estudiar llatí, grec i matemàtiques fins als 16 anys i va guanyar diversos premis, sobretot en grec.[9] La mort del seu germà, l'únic nen de la família, és un trauma familiar que afecta especialment el seu pare. Elizabeth ho fa tot per consolar-lo, assegurant-li que intentarà ser com el seu germà. La resposta del seu pare, que exclama que li encantaria si fos un nen, la deixa completament desesperada. Entenent a partir d'aquestes paraules que el seu pare valora més els nois que les noies, Stanton confia la seva consternació al seu veí, el reverend Hosack que, assegurant-li la confiança que diposita en les seves capacitats, aconsegueix alleujar la seva decepció. El reverend li ensenya grec, l'anima a llegir i fins i tot li dona el seu lèxic llatí. Aquest suport reforça la confiança i l'autoestima de la jove.

Vida familiar[modifica]

Llibres d'Elizabeth Cady Stanton[modifica]

  • Stanton, Elizabeth Cady (1993). Eighty Years & More: Reminiscences 1815–1897. Boston: Northeastern University Press; ISBN 1-55553-137-7.
  • Stanton, Elizabeth Cady (2001). Solitude of Self. Ashfield: Paris Press; ISBN 1-930464-01-0.
  • Stanton, Elizabeth Cady (1993). The Woman's Bible. Boston: Northeastern University Press; ISBN 1-55553-162-8. Pròleg de Maureen Fitzgerald.
  • Stanton, Elizabeth Cady (1999). The Woman's Bible. Amherst: Prometheus Books; Great Minds Series; ISBN 1-57392-696-5.
  • Stanton, Elizabeth et al., eds. (1902). History of Woman Suffrage, vol. 4.
  • Stanton, Theodore y Harriot Stanton Blatch, eds. (1969). Elizabeth Cady Stanton As Revealed in Her Letters Diary and Reminiscences, Volume One. Nova York: Arno & The New York Times.
  • Stanton, Theodore y Harriot Stanton Blatch, eds. (1969). Elizabeth Cady Stanton As Revealed in Her Letters Diary and Reminiscences, Volume Two. Nova York: Arno & The New York Times.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elizabeth Cady Stanton
  1. ↑ «Elisabeth Cady Stanton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
  2. ↑ «La esencia de Seneca Falls, Elizabeth Cady Stanton (1815-1902)». Mujeres en la historia, 16-01-2015. [Consulta: 23 setembre 2020].
  3. ↑ «Signers of the Declaration of Sentiments - Women's Rights National Historical Park (U.S. National Park Service)». [Consulta: 16 agost 2016].
  4. ↑ Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia (en castellà). Penguin Random House, 1/3/2017, p. 228,229. ISBN 9788499927022. 
  5. ↑ Griffith 1984
  6. ↑ Griffith 1984, p. 227–228
  7. ↑ Griffith 1984
  8. ↑ Griffith 1984
  9. ↑ Griffith 1984, p. 8–9
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elizabeth_Cady_Stanton&oldid=33495985»