Els amors de Paris i Hèlena
.jpg)  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Jacques-Louis David |
| Creació | 1788 |
| Comitent | Carles X de França |
| Gènere | pintura mitològica |
| Moviment | Neoclassical painting (en)  |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Basat en | mitologia grega |
| Mida | 146 ( ) × 181 ( ) cm |
| Propietat de | Estat francès |
| Col·lecció | Departament de Pintura del Museu del Louvre |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 1789 | Salon of 1789 (en) , Salon Carré |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | INV 3696 |
| Catàleg | |
Els amors de Paris i Hèlena (en francés: Les Amours de Pâris et d'Hélène) és un oli sobre llenç, obra de Jacques-Louis David. Va ser pintat en en 1788 i encarregat pel comte d'Artois. Inspirat en la mitologia grega, mostra dues de les principals figures de la Ilíada, Hèlena de Troia i Paris, interpretant-se com una sàtira dels costums del comte d'Artois. En la carrera de david, l'obra es percedida per La mort de Sòcrates i seguida per Els líctors retornant a Brutus els cossos dels seus fills.
En l'obra es plasma a Paris amb un barret frigi mentre corteja l'esposa de Menelau.[1] Esta era el premi promés per Afrodita a Paris per haver-la triada com la deessa més bella front a Atena i Hera.[2]
Inspiracions[modifica]
Les cariàtides representades al fons del quadre són una còpia de la Tribuna de les Cariàtides del Museu del Louvre, realitzades per Jean Goujon.
Referències[modifica]
- ↑ «uco.es». [Consulta: 24 novembre 2011].
- ↑ VV. AA.. Mitología clásica e iconografía cristiana, pág. 120. R. Areces, 2010. ISBN 978-84-8004-942-9.
- Coche de La Ferté, Étienne; Guey, Julien «Analyse archéologique et psychologique d'un tableau de David : Les Amours de Pâris et d'Hélène». Revue archéologique, XL, 1952, pàg. 129-61 [Consulta: 26 gener 2017].
- «Les Amours de Pâris et d'Hélène» (en francés). louvre.fr. [Consulta: 27 gener 2017].