Eltyubyuïta
 Eltyubyuïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₁₂Fe3+ 10Si₄O32Cl₆ |
| Epònim | Eltyubyu (en)   |
| Localitat tipus | Mont Lakargui |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 12,20(3) Å; |
| Grup puntual | 4 3m - hexatetraedral |
| Grup espacial | grup espacial 220 |
| Color | groc a marró clar i marró |
| Densitat | 3,349 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,85 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2011-022 |
| Símbol | Elt |
| Referències | [1][2] |
L'eltyubyuïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la localitat d'Eltyubyu, a la República de Kabardino-Balkària, a prop d'on es troba la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
L'eltyubyuïta és un silicat de fórmula química Ca₁₂Fe3+
10Si₄O32Cl₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema isomètric. És l'anàleg de Fe3+ de la wadalita. Es tracta d'un mineral isostructural amb la mayenita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eltyubyuïta pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al mont Lakargi, a la vall de Baksan, a la República de Kabardino-Balkària, a Rússia, a on es troba en xenòlits alterats de carbonat-silicat en les facies diatremes de les ignimbrites. També ha estat descrita al volcà Shadil-Khokh, a Ossètia del Sud; al volcà Bellerberg, a Renània-Palatinat (Alemanya); i al camp de carbó de Rosice-Oslavany, a Moràvia (República Txeca).
Referències[modifica]
- ↑ «Eltyubyuite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 8 octubre 2017].