Emili Valdés Perlasia
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | compositor  |
Emili Valdés Perlasia fou un compositor, professor i director valencià (Castalla, Alcoià, 1912-1998).
Cursà estudis de piano, harmonia i composició al Conservatori de València amb Manel Palau i de Magisteri a València fins al 1930. Va formar part del Grup dels Joves (1934) un grup de joves compositors valencians del qual formaven part V. Garcés, V. Asencio, L. Sánchez i R. Olmos.[1] El 1933 fou mestre i el 1935 fou destinat a Montbrió de la Marca, a la Conca de Barberà i a Castalla a partir de 1940 fins que es jubilà.[2]
El 1941 va cursar estudis de musicologia a París i a Viena. Mestre nacional i director de cors, el 1951 fundà l'escolania de Nuestra señora del Remedio de la catedral d'Alacant.[2]
El seu estil mescla referències del folklore valencià i una ferma construcció formal neoclàssica amb influències de J. S. Bach.
En la seva obra com a compositor, guardonada amb distincions internacionals, destaquen obres corals, profanes i religioses, lieds i, obres orquestrals estrenades amb èxit per l'Orquestra Simfónica de València amb J. M. Izquierdo i la Coral Polifónica dirigida per A. Alamán.[1]
Obres[modifica]
Orquestra i Cor[modifica]
- Tríptic cançons de batre (1933)
- Preludi
- Nocturno (1934)
- Hojas de álbum (1936-1939)
Banda[modifica]
- Fiestas den la villa (1954)
- Tríptico (1977)
Lied[modifica]
- Pinceladas (serie)
Cor[modifica]
- Populus meum (1929)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Segui Pérez, Salvador. Diccionario de la Música Española e Hispanica (en castellà). Sociedad General de Autores y Editores, 2002, p. 642. ISBN 84-8048-313-X.
- ↑ 2,0 2,1 Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62.