Enric Bargés i Pombo

Enric Bargés i Pombo
Biografia
Naixement	11 juliol 1842 ; Barcelona
Mort	17 setembre 1906 (64 anys); Madrid
Capità general de Catalunya
	1r juliol 1901 – 20 maig 1903 ; ← Manuel Delgado y Zuleta – Manuel Delgado y Zuleta →
Senador al Senat espanyol
	2 juny 1901 – desembre 1902 ; Circumscripció electoral: illes Canàries
Capità general de Canàries
	20 agost 1898 – 10 maig 1899 ; ← Manuel Delgado y Zuleta – Ignacio Pérez Galdós →
Senador al Senat espanyol
	28 agost 1897 – desembre 1899 ; Circumscripció electoral: Província de Còrdova
Capità general d'Aragó
	21 gener 1893 – 31 agost 1894 ; ← Antonio Moreno del Villar – Francisco Javier Girón y Aragón →
Capità general d'Andalusia
	2 desembre 1892 –
Activitat
Ocupació	militar
Carrera militar
Rang militar	Tinent General
	Premis (1887) Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild; (1870) Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell; (1859) Cavaller de l'Ordre de Sant Ferran; Gran creu de l'Orde d'Avís ;

Enric Bargés i Pombo (Barcelona, 11 de juliol de 1842^[1] — Madrid, 1906) fou un militar català, senador del regne i Capità general de Catalunya durant el regnat d'Alfons XIII.

Va estudiar a l'Escola Pia de Sant Antoni, i en acabar els estudis marxà a l'Acadèmia General Militar.^[2] Va combatre a la Guerra d'Àfrica i a la Tercera Guerra Carlina.^[3] i en 1878 va combatre a Cuba.^[4] En 1887 va ascendir a tinent general i mercè a això fou nomenat capità general de la IX Regió Militar (Granada) en 1891. En 1898-1899 fou Capità general de les Illes Canàries^[5] i el 1901-1902 fou Capità general de Catalunya. Durant el seu mandat va declarar l'estat de guerra a tota la província de Barcelona per reprimir la vaga general de 1902.^[6]

També fou escollit senador per la província de Còrdova en la legislatura 1898-1899 i per les Illes Canàries en 1901-1902.^[7]

Referències[modifica]