Enric Espieut
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1923  Toló (França) |
| Mort | 1971 (47/48 anys) Nimes (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor, professor |
Enric Espieut (en francès Henri Espieux, Toló, 1923 - Nimes, 1971) fou un escriptor occità d'expressió provençal. Va viure la major part de la seva vida a París on hi va fundar una secció de l'Institut d'Estudis Occitans.[1]
Va dirigir la col·lecció Messatges. Joan Larzac va dir d'ell que havia estat "un dei poètas màgers de nòstra renaissença inacabada".
Citació famosa[modifica]
Non me digatz pas de Francés,
Me digatz pas de provençau
E me digatz pas d'occitan [...]
Que ma patria es de l'escriure.
Pasmens escrive en occitan.
Obres[modifica]
- Telaranha, coll. "Messatges", Institut d'Estudis Occitans/Subervie, Rodés, 1949
- amb Albert Maquet, Luire dans le noir : poèmes provençaux et wallons, París, Seghers, 1954
- "Cernida de Godolin" dins Òc, abril de 1949, p. 31-36
- Òsca Manòsca !, Tolon, Obradors de la Poesia Occitana, 1963
- Istòria d'Occitània, Lavit, Lo libre occitan, 1968 (revirat puèi en francés: Histoire de l'Occitanie, Agen, Cap e Cap, 1970)
- Lo tèmps de nòstre amor, lo tèmps de nòstra libertat, Version francesa de Jean Revest, IEO, 1972
- Jòi e jovent. Tolosa: IEO, 1974.
Bibliografia[modifica]
- Ruth Formanek, "En cèrca de paraula. Quelques réflexions sur la poésie d'Henri Espieux", a Vingt ans de littérature d'expression occitane 1968-1988. Actes du Colloque International (Château de Castries, 25 au 28 octobre 1989), sota la direcció de Felip Gardy i François Pic, Montpellier 1990, 96-101.