Enric Ortuño Aráez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnric Ortuño Aráez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1938 Modifica el valor a Wikidata
Elx (el Baix Vinalopó) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 2010 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista Modifica el valor a Wikidata

Enric Ortuño Aráez (Elx, 1938Badalona, 7 de maig de 2010) fou un artista valencià establert a Catalunya i, durant 20 anys, a la ciutat italiana de Florència. Dedicat essencialment a la pintura, fou pròxim als corrents cubistes i surrealistes.

Es dedicà a la pintura des dels quinze anys, format a la Llotja de Barcelona. Un any més tard marxà a Caracas i a partir dels 17 anys s'establí a Florència.[1] Proper al cubisme i al surrealisme, fou un gran admirador de Pablo Picasso, que l'ajudà a continuar amb la seva carrera artística. Reconegut a nivell internacional, les seva extensa obra inclou escultures i escenografies, però destacà especialment en l'àmbit de la pintura, tant de cavallet com mural o altres obres de gran format.[2] Realitzà exposicions a París, on va gaudir de la companyia i estudi de Picasso, Zúric i Ginebra. També disposà de col·leccions privades a Amèrica del Sud.[1]

Va viure prop de 20 anys a Florència, amb exposicions continuades i ininterrompudes a tot arreu del territori italià, coneixent l'evolució artística italiana i els seus artistes més representatius.[1] Amb tot, sempre mantingué vincles amb Barcelona i Badalona, on, el 1988 va realitzar una escultura dedicada a les víctimes del nazisme i dels camps d'extermini, que s'instal·là al parc de Nova Lloreda.[3] El 2003, quan tornà a Catalunya, el Museu de Badalona li va dedicar una exposició anomenada Ortuño per la pau i el 2019 l'hi ha dedicat una altra Enric Ortuño, obra pictòrica. Fou membre del Rotary Club, amb el qual va col·laborar en diverses activitats culturals.[2]

Morí a Badalona el 7 de maig de 2010. Els darrers anys havia viscut a Alella, on fou enterrat.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gual, Antoni; Ruiz, Carles «La pintura com a expressió de l'home: Enric Ortuño». Carrer dels Arbres, 2a època, núm. 4, 1987.
  2. 2,0 2,1 «Exposició: Enric Ortuño, obra pictòrica» (PDF). Museu de Badalona, 2019. Arxivat de l'original el 2019-03-01. [Consulta: 1r març 2019].
  3. «Monument a les víctimes del nazisme als camps d'extermini». Amical de Mauthausen. [Consulta: 1r març 2019].
  4. «Enric Ortuño Aráez». El Punt Avui, 07-05-2010.