Enrique Gil Calvo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1946  (77/78 anys)Osca (Espanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Sociòleg |
Premis Premi Anagrama d'Assaig (1977) Premi Espasa d'assaig (1991) Premi Internacional d'Assaig Jovellanos (2006) | |
Enrique Gil Calvo (Osca, 1946) és un sociòleg espanyol, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid.
Biografia[modifica]
Llicenciat i doctorat en sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, amb premi extraordinari i número 1 de la primera promoció, és catedràtic de sociologia a la Universitat Complutense de Madrid.[1] S'ha especialitzat en sociologia política i en sociologia de l'edat, el gènere i la família.[2] També col·labora al diari El País.[3] En 1998 es va querellar contra ell Telefónica per un article d'opinió sobre el paper de l'empresa en l'anomenada "guerra digital". La querella finalment fou sobresseïda.[4]
En 1977 va rebre el Premi Anagrama d'Assaig per Lógica de la libertad. El 1988 va rebre el Premi San Patricio de'Assaig per Función de toros. En 1990 va obtenir el premi Joan Mañé i Flaquer atorgat pel Centre d'Iniciatives i Turisme de Torredembarra.[5] En 1991 fou guardonat amb el Premi Espasa d'assaig per Estado de fiesta, una anàlisi sobre la dimensió política de les festes.[6][7] En 2006 va obtenir Premi Internacional d'Assaig Jovellanos per La ideología española, on critica el sistema polític de la transició espanyola perquè hi regeix l'incivisme i la crispació.[8]
Obres[modifica]
- Lógica de la libertad (1977)
- Función de toros (1988)
- Estado de fiesta (1991)
- La mujer cuarteada (Anagrama, Barcelona,1991)
- El destino: progreso, albur y albedrío (Paidós, Barcelona, 1995)
- El nuevo sexo débil (Temas de Hoy, Madrid, 1997)
- Medias miradas (Anagrama, Barcelona, 2000)
- Nacidos para cambiar (Taurus,Madrid, 2001)
- El poder gris (Mondadori, Barcelona, 2003)
- El miedo es el mensaje (Alianza, Madrid, 2003)
- Máscaras masculinas (Anagrama, Barcelona, 2006)
- La ideología española (2006)
- La lucha política a la española (Taurus, Madrid, 2008)
- Crisis crónica (Alianza, Madrid,2009).
Referències[modifica]
- ↑ Enrique Gil Calvo al web de la Complutense
- ↑ Gil Calvo critica la visión reduccionista sobre la mujer, El País, 6 de juny de 2000
- ↑ «Biografia d'Enrique Gil Calvo». Arxivat de l'original el 2017-08-06. [Consulta: 6 agost 2017].
- ↑ Sobreseída la querella contra un artículo de Gil Calvo, El País, 16 de juny de 1998
- ↑ Enrique Gil Calvo, El País, 2 de desembre de 1990
- ↑ El sociólogo Enrique Gil Calvo gana el premio de ensayo Espasa Mañana, El País, 19 de març de 1991
- ↑ Enrique Gil Calvo: "La fiesta de los toros simboliza en España la lucha política", El Periódico de Aragón, 24 d'octubre de 2006
- ↑ Gil Calvo gana el Premio Jovellanos por su análisis de la 'ideología española', El País, 21 de gener de 2001
Enllaços externs[modifica]
«Obra de Enrique Gil Calvo» a Dialnet.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Eugeni Trias i Sagnier El artista y la ciudad |
Premi Anagrama d'Assaig 1976 |
Succeït per: Jordi Llovet i Pomar Por una estética egoista. Esquizosemia |
| Precedit per: Victòria Camps i Cervera Virtudes públicas |
Premi Espasa d'Assaig 1991 |
Succeït per: Margarita Rivière Lo cursi y el poder de la moda |
| Precedit per: Sophie Bessis Las emergencias del mundo. Economía, poder, alteridad |
Premi Internacional d'Assaig Jovellanos 2006 |
Succeït per: Adela Cortina Orts Ética de la razón Cordial |