Erika von Brockdorff
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1911 Kołobrzeg (Polònia) |
| Mort | 13 maig 1943 (32 anys) Presó de Plötzensee |
| Causa de mort | Pena de mort (Decapitació ) |
| Activitat | |
| Ocupació | espia, militant de la resistència |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Cay-Hugo von Brockdorff (1937–) |
| Fills | Saskia von Brockdorff |
Premis | |
La comtessa Erika Gräfin von Brockdorff (Kołobrzeg, 29 d'abril de 1911 - Berlín el 13 de maig de 1943) va ser una resistent alemanya contra el nazisme. Va formar part de la xarxa d'espionatge comunista Orquestra Roja.
Biografia[modifica]
El seu pare treballava per a l'oficina de correus. Des del 1929, després d'acabar l'escola secundària i l'escola de neteja a Magdeburg, va treballar a Berlín com a serventa, model i, després d'una formació addicional en mecanografia, també com a oficinista a Berlín.[1] El 1937 es va casar amb Cay von Brockdorff, i poc després va néixer la seva filla Saskia. El 1941, amb Elisabeth Schumacher, va obtenir un lloc al Reichsarbeitsdienst, el Ministeri de Treball.[1]
Amb el seu marit es va unir al cercle d'opositors al règim nazi creat per Wilhelm Schürmann-Horster. Des del 1941, Brockdorff va posar el seu pis a disposició del moviment de resistència de Hans Coppi per a col·locar-hi una ràdio.[1]
L'any següent, durant l'estiu, va ajudar el paracaigudista Albert Hößler; el va amagar a casa seva i el va ajudar a establir contacte amb els soviètics. Finalment va ser arrestada el 16 de setembre de 1942 i condemnada a deu anys de presó el 19 de desembre per haver amagat una ràdio.[2] En conèixer la sentència, Adolf Hitler i Wilhelm Keitel van considerar-la massa tova i van anul·lar el judici. Finalment va ser condemnada a la pena de mort.[3][4] La van decapitar amb una guillotina el 13 de maig de 1943 a la presó de Plötzensee.
Homenatges[modifica]
- Dos carrers porten el seu nomː un a Leipzig i l'altre a Korschenbroich.[5][6]
- El 1969 li van concedir l'Orde de la Guerra Patriòtica a títol pòstum.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Erika Gräfin von Brockdorff» (en anglès). Gedenkstätte Deutscher Widerstand. [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Blair Brysac, 2002, p. 516.
- ↑ Nelson, 2009, p. 416.
- ↑ Veyrier, 1970, p. 324.
- ↑ «Erika-von-Brockdorff-Str., Leipzig» (en alemany). meinestadt.de. [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Erika-von-Brockdorff-Straße in Korschenbroich» (en alemany). neue-strassen.de. [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Neues Deutschland, 23 de desembre de 1969.
Bibliografia[modifica]
- Blair Brysac, Shareen. Resisting Hitler : Mildred Harnack and the Red Orchestra (en anglès). Oxford University Press, 2002. ISBN 978-0-19-992388-5.
- Nelson, Anne. Red Orchestra : The Story of the Berlin Underground and the Circle of Friends Who Resisted Hitler (en anglès). Random House Publishing Group, 2009. ISBN 978-1-58836-799-0.
- Veyrier, Marcel. La Wehrmacht rouge : Moscou, 1943-1945 (en francès). FeniXX, 1970. ISBN 978-2-260-04171-9.
Vegeu també[modifica]
- Presó de Plötzensee. (anglès)
- Article sobre Orquestra Roja al The New York Times. (anglès)