Ernest Castellar i Serra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1855  Barcelona |
| Mort | 1r juliol 1917 (61 anys) |
 Senador al Senat espanyol | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, polític, advocat |
Ernest Castellar i Serra (Barcelona, 4 de setembre de 1855 - 1 de juliol de 1917) fou un jurista i polític català.
Biografia[modifica]
Era casat amb la filla de l'alcalde Domènec Martí i Gofau. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona en 1874,[1] el 1884 fou membre de la Junta Directiva del Círculo del Partit Conservador.
Fou primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona pel districte Universitat en 1895 i diputat provincial pel districte Afores-Granollers en 1884 i pel de Palau-Sant Beltran en 1890. En 1893 fou nomenat vocal del Foment del Treball Nacional i esdevingué membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.[2]
En 1896 fou nomenat tresorer del Col·legi d'Advocats de Barcelona i fou nomenat Senador per la província de Tarragona de 1899 a 1905.[3] En 1911 fou nomenat magistrat suplent de l'Audiència de Barcelona. De 1909 a la seva mort va donar assessorament de manera desinteressada a l'ajuntament de Tiana, on passava l'estiu, raó per la qual li dedicaren un carrer.41° 28′ 41″ N, 2° 16′ 05″ E / 41.4779475°N,2.2679803°E[4]
Obres[modifica]
- La codificación civil con un resumen de las legislaciones forales (1879).
Referències[modifica]
- ↑ «Ernest Castellar i Serra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.140. ISBN 978-84-9850-461-3.
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ EN EL CENTENARI DEL CASINO DE TIANA juliol de 2010