Ernst Mach
Ernst Mach (pronunciat: ˈɛɐnst ˈmax) (Brno, 1838 - Múnic, 1916) fou un físic i filòsof austríac. Va treballar com a catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Graz i, del 1867 al 1895, com a catedràtic de física experimental a la Universitat de Praga. Va realitzar importants descobriments en els camps de l'òptica, l'acústica i la termodinàmica. Els seus treballs sobre la mecànica newtoniana van tenir una gran importància, ja que amb aquests va rebatre, en part, aquesta teoria i, en particular, el concepte de d'espai absolut.
Les seves tesis van fonamentar un paper molt important en la formulació de la teoria especial de la relativitat per part d'Albert Einstein l'any 1905. Aquest principi implica que l'existència de forces inercials depèn de l'existència d'altres cossos amb els quals interaccionar.
Mach va estudiar sobretot la física de fluids a velocitats superiors a les del so, i va descobrir l'existència del con que porta el seu nom. Es tracta d'una ona de pressió de forma cònica que parteix dels cossos que es mouen a velocitats superiors a les del so. Descobrí també que la relació entre la velocitat a la qual es desplaça el cos i la velocitat del so és un factor físic de gran importància. Aquest factor es coneix amb el nom de nombre de Mach en honor seu. Una velocitat de Mach 2,7 significa que el cos es mou a una velocitat 2,7 vegades superior a la propagació de so en aquell mitjà.
Com a filòsof de la natura, va refusar de manera contundent tota metafísica i religiositat, i es convertí per això en un dels representants més destacats del positivisme.
Biografia[modifica]
Mach va néixer a Chrlice (alemany: Chirlitz), Moràvia, Imperi austríac (part de Brno, a la República Txeca). El seu pare, que s'havia graduat a Universitat Carolina de Praga de Praga, va actuar com a tutor de la noble família Brethon a Zlín, a l'est de Moràvia. El seu avi, Wenzl Lanhaus, administrador de la finca Chirlitz, també va ser mestre d'obres dels carrers d'allà. Les seves activitats en aquest camp van influir més tard en el treball teòric d'Ernst Mach. Algunes fonts donen el lloc de naixement de Mach com Tuřany (alemany: Turas, també part de Brno), el lloc de l'oficina de registre de Chirlitz. Va ser allà on Mach va ser batejat per Peregrin Weiss. Més tard, Mach es va convertir en socialista i ateu,[1] però la seva teoria i la seva vida es van comparar de vegades amb el budisme. Heinrich Gomperz va anomenar Mach el Buda de la ciència pel seu enfocament fenomenal de l'Ego en el seu Anàlisi de les sensacions.[2] [3]
Fins als 14 anys, Mach va ser educat a casa pels seus pares. Després va entrar a un gimnàs a Kroměříž (alemany: Kremsier), on va estudiar durant tres anys. El 1855 es va convertir en estudiant a la Universitat de Viena, on va estudiar física i durant un semestre fisiologia mèdica, es va doctorar en física el 1860 amb Andreas von Ettingshausen amb la tesi Über elektrische Ladungen und Induktion, i la seva habilitació l'any següent. Els seus primers treballs es van centrar en l’efecte Doppler en òptica i acústica.
Recerca professional[modifica]
Bibliografia[modifica]
- John T. Blackmore, "Ernst Mach - His Work, Life, and Influence", University of California Press: Berkeley & Los Angeles, 1972.
- John Blackmore (ed.),"Ernst Mach - A Deeper Look", Kluwer, Dordrecht, Netherlands, 1992.
- J. Blackmore, R. Itagaki and S. Tanaka (editors), "Ernst Mach's Vienna 1895-1930", Kluwer, Dordreht, Netherlands, 2001.
- John T. Blackmore, Ryoichi Itagaki and Setsuko Tanaka (editors), " Ernst Mach's Science", Tokai University Press, Kanagawa, Japan, 2006.
- Erik C. Banks, "Ernst Mach's World Elements", Kluwer (now Springer), Dordrecht, 2003.
- John Blackmore und Klaus Hentschel (Hrsg.) "Ernst Mach als Aussenseiter", [Korrespondenz], Braumüller, 1985.
- Rudolf Haller & Friedrich Stadler (Hrsg., "Ernst Mach - Werk und Wirkung", Hoelder-Pichler-Tempsky, Wien, 1988.)
- D. Hoffmann und H. Laitko (Hrsg.), Ernst Mach -Studien und Dokumente..., Berlín, 1991.
- V. Prosser and J. Folta (editors), "Ernst Mach and the development of Physics - Conference Papers", Prague, 1991.
- Joachim Thiele (Hrsg.), "Wissenschaftliche Kommunikation - Die Korrespondenz Ernst Machs", Kastellaun, 1978.
Enllaços externs[modifica]
- Diversos enllaços sobre Ernst Mach Arxivat 2006-01-18 a Wayback Machine. (anglès).
- ↑ Cohen i Seeger, 1975, p. 158.
- ↑ Baatz, 1992, p. 183–199.
- ↑ Blackmore, 1972, p. 293, Chapter 18 – Mach and Buddhism.