Escut d'Albal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'escutEscut d'Albal

Escut oficial d'Albal.
Detalls
TipusEscut d'armes Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perAlbal Modifica el valor a Wikidata
Establert/
rehabilitat
10 juny 2004 Modifica el valor a Wikidata
EsmaltsOr, gules, argent, sable i atzur Modifica el valor a Wikidata
Càrregues
Senyal Reial, torre i ermita Modifica el valor a Wikidata

L'escut d'Albal és un símbol representatiu oficial d'Albal, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Sud. Té el següent blasonament:

« Escut quadrilong de punta redona, truncat i mig partit. Al primer quarter, en camp d'or, quatre pals de gules. Al segon quarter, en camp de gules, torre quadrangular d'argent, maçonada de sable. Al tercer quarter, en camp d'atzur, una ermita d'or, maçonada de sable. Per timbre, corona reial oberta.[1] »

Història[modifica]

L'escut fou aprovat per Reial Decret 1608/1977, de 2 de juny, publicat en el BOE núm. 160, de 6 de juliol de 1977.[2] Fou modificat després per Resolució de 10 de juny de 2004, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 4.786, de 30 de juny de 2004.[1]

Els quatre pals recorden la pertinença del poble al Regne de València; Jaume I el va donar el 1238 a Gil d'Atrosillo, i més tard fou venut al capítol de la catedral de València. A sota, els edificis més representatius del poble: la torre àrab i l'ermita de Santa Anna.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut d'Albal